encomanar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əŋ.ku.məˈna/
	balear /əŋ.ko.məˈna/, /əŋ.ku.məˈna/
Occidental:	nord-occidental /eŋ.ko.maˈna/
	valencià /eŋ.ko.maˈnaɾ/, /eŋ.ko.maˈna/
Informal:	nord-occidental /aŋ.ko.maˈna/, valencià /aŋ.ko.maˈnaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: encomanà
• Etimologia: Del prefix en- i comanar, segle XVII.

Verb

encomanar trans., pron. ‎(pronominal encomanar-se)

1. Confiar una responsabilitat a algú.

   El pare m'ha encomanat que vagi a compar el pa.

2. (oriental) infectar

   El nen tenia la grip i ens l'ha encomanat.

3. Posar-se sota la tutela d'algú.

   M'encomano a vostè perquè m'ajudi a solucionar aquest problema.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	encomanar			haver encomanat
gerundi	encomanant			havent encomanat
participi	encomanat, encomanada, encomanats, encomanades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	encomano	encomanes	encomana	encomanem	encomaneu	encomanen
	encomane						val
	encomani						sept
	encoman				encomanau		bal, alg
				encomanam			bal
imperfet	encomanava	encomanaves	encomanava	encomanàvem	encomanàveu	encomanaven
passat simple	encomaní	encomanares	encomanà	encomanàrem	encomanàreu	encomanaren
futur	encomanaré	encomanaràs	encomanarà	encomanarem	encomanareu	encomanaran
condicional	encomanaria	encomanaries	encomanaria	encomanaríem	encomanaríeu	encomanarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	encomani	encomanis	encomani	encomanem	encomaneu	encomanin
	encomane	encomanes	encomane			encomanen	occ, bal
imperfet	encomanés	encomanessis	encomanés	encomanéssim	encomanéssiu	encomanessin
		encomanesses		encomanéssem	encomanésseu	encomanessen
	encomanàs	encomanassis	encomanàs	encomanàssim	encomanàssiu	encomanassin	bal
		encomanasses		encomanàssem	encomanàsseu	encomanassen	val, bal (1)
	encomanara	encomanares	encomanara	encomanàrem	encomanàreu	encomanaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	encomana	encomani	encomanem	encomaneu	encomanin
	–				encomanau		bal, alg
	–		encomane			encomanen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				encomanàvom	encomanavo		centr, n-occ
	encomanavi						sept
	encomanaia	encomanaies	encomanaia	encomanàiem	encomanàieu	encomanaien	n-occ
condicional	encomanariva	encomanarives	encomanariva	encomanarívem	encomanaríveu	encomanariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	encomano	encomanos	encomano	encomaneguem	encomanegueu		n-occ
imperfet	encomanessi		encomanessi				sept, alg
	encomanessa						centr, n-occ
	encomaneguessa	encomaneguesses	encomanegués	encomaneguéssom	encomaneguéssou	encomaneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... encomanat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... encomanar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... encomanat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... encomanat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... encomanat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... encomanat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... encomanar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... encomanat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... encomanat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... encomanat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: encomano, encomana, encomanem

Sinònims

• [1] recomanar, encarregar
• [2] contaminar, infectar, apegar (occidental), contagiar (castellanisme)
• [3] confiar

Traduccions

Encarregar

• Anglès: entrust ^(en)
• Castellà: encargar ^(es)

Contagiar

• Anglès: transmit ^(en)
• Castellà: transmitir ^(es)

Confiar

• Anglès: confide ^(en)
• Castellà: apelar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·co·ma·nar (4)
• Anagrames: canonarem, canonàrem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot