enroques

Potser volíeu: enroqués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ənˈrɔ.kəs/, occidental /enˈrɔ.kes/
• Rimes: -ɔkes

Verb

enroques

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de enrocar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb enrocar.

Variants

• [2] enroquis

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·ques (3)
• Anagrames: enrosque, renoques