estranyàieu

Català

Verb

estranyàieu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de estranyar.

Variants

• estranyavo, estranyàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyà·ieu (4)