estranyavo

Català

Verb

estranyavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de estranyar.

Variants

• estranyàieu, estranyàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nya·vo (4)