estranyo

Català

Verb

estranyo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estranyar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb estranyar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• [1] estranye, estranyi, estrany
• [2] estranyi, estranye
• [3] estranyi, estranye

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyo (3)
• Heterograma de 8 lletres (aenorsty)
• Anagrama: enyorats