furto

Català

Verb

furto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de furtar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb furtar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb furtar.

Variants

• [1] furte, furti, furt
• [2] furti, furte
• [3] furti, furte

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·to (2)
• Anagrames: furot, trufo