incorporo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /iŋ.kurˈpo.ɾu/, occidental /iŋ.koɾˈpo.ɾo/
• Rimes: -oɾo

Verb

incorporo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de incorporar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb incorporar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb incorporar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋ.koɾˈpo.ɾo\

Americà: alt \iŋ.k(o)ɾˈpo.ɾo\, baix \iŋ.koɾˈpo.ɾo\

• Rimes: -oɾo

Verb

incorporo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb incorporar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪŋˈkɔr.pɔ.roː/
• Etimologia: Del prefix in- i ‎corporō.

Verb

incorporō ‎(1a present^?), incorporās ‎(2a present), incorporāre ‎(infinitiu), incorporāvī ‎(perfet), incorporātum ‎(supí)

1. incorporar, jo incorporo

   «variae animalium effigies incorporantur.» (Gai Juli Solí, De mirabilibus mundi, XXII,20)

   incorporen diverses figures d'animals