infla
Català
modifica- Pronúncia(i): oriental /ˈiɱ.fɫə/, occidental /ˈiɱ.fɫa/
Verb
modificainfla
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de inflar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb inflar.
Miscel·lània
modificaCatalà antic
modifica- Etimologia: Del llatí infula.
Nom
modificainfla f. (plural inflas o infles)
- ínfula (banda de dignitat sacerdotal)
Variants
modificaVegeu també
modifica- Obres de referència: Faraudo
Castellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: \ˈiɱ.fla\
- Americà: alt \ˈiɱ.fla\, baix \ˈiŋ.fla\, austral \ˈiɱ.fla\
- Rimes: -infla
Verb
modificainfla
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb inflar
- segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb inflar
Variants
modifica- [2]: (voseo) inflá