Potser volíeu: inflà, inflá

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈiɱ.fɫə/, occidental /ˈiɱ.fɫa/

infla

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de inflar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb inflar.

Miscel·lània

modifica

Català antic

modifica
  • Etimologia: Del llatí infula.

infla f. ‎(plural inflas o infles)

  1. ínfula (banda de dignitat sacerdotal)

Variants

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: \ˈiɱ.fla\
Americà: alt \ˈiɱ.fla\, baix \ˈiŋ.fla\, austral \ˈiɱ.fla\

infla

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb inflar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb inflar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  NODES
Project 2