lei

Potser volíeu: leí

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈlɛi/
• Etimologia: Del llatí vulgar *illei o *illaei, que és una forma del llatí vulgar illī (datiu singular de illa). La forma en llatí vulgar *illei es modela sota la influència del llatí vulgar *illūi, on també lui.

Pronom

lei f. ‎(plural loro)

1. ella
2. vostè

Sinònims

• ella
• essa

Termes relacionats

• colei
• dare del lei

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: eli

Vegeu també

• Patota, Giuseppe. Lineamenti di grammatica storica dell'italiano (en italià). Bologna: il Mulino, 2002. ISBN 88-15-08638-2.

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlej/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Article

lei m. f. pl. ‎(singular masculí lo, singular femení la)

1. (provençal) forma alternativa de los ‎(«els, article definit masculí plural»)
2. (provençal) forma alternativa de las ‎(«les, article definit femení plural»)

Variants

• leis, davant de vocal
• les/las, llenguadocià meridional i gascó central
• eths/eras, gascó pirinenc
• es, aranès

Contraccions

• dei (de+lei)
• ai (a+lei)

Nom

lei f. ‎(plural leis)

1. llei