peanya

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /peˈa.ɲə/, occidental /peˈa.ɲa/
• Rimes: -aɲa

Nom

peanya f. ‎(plural peanyes)

1. Taulat baix que hi ha davant de l'altar arrimat a ell.
2. Pedestal o base sobre la que reposa una estàtua o una imatge.
3. Tecla d'un orgue tocada amb els peus.

Traduccions

Taulat baix de davant de l'altar

• Castellà: peana ^(es), peaña ^(es)

Pedestal d'una estàtua

• Anglès: pedestal ^(en)
• Castellà: peana ^(es), peaña ^(es), supedáneo ^(es)
• Llatí: suppedaneum ^(la)

Tecla d'un orgue

• Castellà: contra ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·a·nya (3)
• Anagrama: apanye

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 298.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840. p. 416.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB