prengué

Català

Verb

prengué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de prendre.

Miscel·lània

• Síl·labes: pren·gué (2)
• Anagrames: preguen, urpegen

Català antic

Verb

prengué

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de prendre

Variants

• pres, pris