sincera

Potser volíeu: sincerá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sinˈse.ɾə/, occidental /sinˈse.ɾa/
• Rimes: -eɾa

Adjectiu

sincera f. ‎(plural sinceres)

1. Forma femenina de sincer.

Miscel·lània

• Síl·labes: sin·ce·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (aceinrs)
• Anagrames: arsènic, carenis, càrnies, encarís, encisar, escarni, escarní, sarcien

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /sinˈθe.ɾa/, meridional \siŋˈθe.ɾa\

Americà: alt /s(i)nˈse.ɾa/, baix \siŋˈse.ɾa\, austral /sinˈse.ɾa/

• Rimes: -eɾa

Adjectiu

sincera f. ‎(plural sinceras)

1. forma femenina de sincero

Verb

sincera

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb sincerar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb sincerar

Variants

• [2]: (voseo) sincerá

Miscel·lània

• Síl·labes: sin·ce·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (aceinrs)
• Anagrames: arcines, arcinés, cerinas, cernáis, cernías, ciernas, criasen, crinase, enrisca, enriscá, incrase, incrasé, narices, rancies, ranciés

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sɪŋˈkeː.ra/, /sɪŋˈkeː.raː/

Adjectiu

sincēra

1. nominatiu femení singular de sincērus
2. nominatiu neutre plural de sincērus
3. vocatiu femení singular de sincērus
4. vocatiu neutre plural de sincērus
5. acusatiu neutre plural de sincērus

sincērā

1. ablatiu femení singular de sincērus