sortís

Potser volíeu: sortis

Català

Verb

sortís

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb sortir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb sortir.

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·tís (2)
• Anagrames: rostis, rostís, sostri, sostrí, tossir, trossi, trossí