supliqueguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /su.pɫi.keˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

supliqueguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] supliquessis, supliquesses, suplicassis, suplicasses o suplicares.