sutge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsu.d͡ʒə/^ⓘ, occidental /ˈsu.d͡ʒe/
• Etimologia: Masculí de sutja, variant africada de l’antic suja, del llatí tardà sugia, del gàl·lic *sūdia; cf. irlandès antic suide, súithe ‘sutge’.

Nom

sutge m. ‎(plural sutges)

1. Pols o brutícia formada per un conjunt de partícules sòlides molt petites que es produeixen quan es cremen el carbó i altres combustibles.

Derivats

• ensutjar, sutjós

Sinònims

• estalzí (nord-occidental), estalzim (tortosí, valencià septentrional), estatgí (septentrional)
• follí (Aragó)
• negrefum (alguerès)
• sutja (valencià)

Traduccions

Traduccions

• Albanès: blozë ^(sq) f.
• Alemany: Ruß ^(de) m.
• Anglès: soot ^(en)
• Àrab: سُخَام‎ ^(ar) m. ‎(suḵām)
• Armeni: մուր ^(hy) ‎(mur)
• Basc: kedar ^(eu)
• Belarús: са́жа ^(be) f. ‎(saja)
• Búlgar: са́жди ^(bg) f. pl. ‎(sajdi)
• Castellà: hollín ^(es) m.
• Coreà: 숯 ^(ko) ‎(sut)
• Eslovac: sadza ^(sk) f.
• Eslovè: saje ^(sl) f. pl.
• Esperanto: fulgo ^(eo)
• Feroès: sót ^(fo) n.
• Finès: noki ^(fi)
• Francès: suie ^(fr) f.
• Frisó occidental: roet ^(fy), ruot ^(fy)
• Friülà: frusìn ^(fur) m.
• Gallec: feluxe ^(gl) f.
• Gal·lès: huddygl ^(cy) m.
• Grec: αιθάλη ^(el) f. ‎(ethali)
• Grec antic: ἄσβολος ^(grc) m. ‎(ásbolos)
• Hongarès: korom ^(hu)
• Irlandès: súiche ^(ga) m.
• Italià: fuliggine ^(it) f.
• Japonès: 煤 ^(ja) ‎(susu)
• Letó: sodrēji ^(lv) m. pl.
• Lituà: súodžiai ^(lt) m. pl.
• Llatí: fūlīgō ^(la) f.
• Macedoni: саѓа ^(mk) f. ‎(saǵa)
• Neerlandès: roet ^(nl) n.
• Noruec: sot ^(no)
• Occità: suèja ^(oc) f.
• Polonès: sadza ^(pl) f.
• Portuguès: fuligem ^(pt) f.
• Retoromànic: fulin ^(rm) m.
• Romanès: funingine ^(ro) f.
• Rus: са́жа ^(ru) f. ‎(saja)
• Serbocroat: čađ ^(sh) f.
• Suec: sot ^(sv) n.
• Txec: saze ^(cs) f. pl.
• Ucraïnès: са́жа ^(uk) f. ‎(saja)
• Vènet: całùzxene ^(vec) f.
• Vietnamita: lọ ^(vi)
• Volapük: sut ^(vo)
• Xinès: 油煙 ^(zh) ‎(油烟, yóuyān)

Miscel·lània

• Síl·labes: sut·ge (2)
• Anagrama: segut

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

Notes