tascó

Potser volíeu: tasco

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /təsˈko/, occidental /tasˈko/
Rimes: -o
Etimologia: D'un cèltic *taskós ‎(«clavilla») d’origen incert, o bé gàl·lic o bé hispà, relacionat amb el cèltic gàlata τασκός ‎(taskós, «permòdol») i amb el llatí tasconium ‎(«argila compacta») que en època clàssica s’assenyalava d’origen ibèric, potser dels onomàstics talsku ‎( ) o talskar ‎( ), o formes similars protovascòniques o tartèssies; alternativament heretat directament sense transmissió cèltica, segle XIII.