torn

Català

Torn de rellotger

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtorn/
• Rimes: -oɾn
• Etimologia: Del llatí tornus, segle XIV.

Nom

torn m. ‎(plural torns)

1. Estri de terrissaire que gira mentre ell dóna la forma a la ceràmica.
2. Mecanisme que consisteix en un cilindre i una resistència, emprat per fusters o altres artesans per girar una peça mentre li donen forma amb una llima.
3. Temps que correspon a un individu quan s'ha establert repartir el temps entre diverses persones.

   Aquest és el meu torn per parlar.

Traduccions

Estri de terrissaire

• Anglès: potter's wheel ^(en)
• Castellà: torno ^(es)
• Francès: tour de potier ^(fr)

Mecanisme per girar una peça

• Anglès: lathe ^(en)
• Castellà: torno ^(es)

Tanda

• Anglès: turn ^(en)
• Castellà: turno ^(es)
• Francès: tour ^(fr)
• Italià: turno ^(it)

Verb

torn

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tornar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: tron

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB