triàveu

Català

Verb

triàveu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de triar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·à·veu (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeirtuv)
• Anagrames: atreviu, tiràveu, traíveu