trobaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /tɾoˈβa.jɛ/, /tɾoˈβa.je/

Verb

trobaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de trobar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] trobava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de trobar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] trobava.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·ba·ia (3)
• Anagrames: botaria, torbaia