va

Potser volíeu: VA, va'

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈba/, balear /ˈva/
Occidental:	nord-occidental /ˈba/
	valencià /ˈva/, /ˈba/

Rimes: -a
Etimologia: Del llatí vānus, segle XII
Etimologia: Del llatí vādit, del verb vādō.

Adjectiu

va m. ‎(femení vana, plural masculí vans, plural femení vanes)

Sense solidesa, realitat ni substància.
Inútil, de cap valor, infructuós, sense efecte, inepte.
Frívol, presumit, superb, orgullós, fals, fantasiós, fluix, inflat, ple de vanitat.
De poc pes.

Traduccions

Sense solidesa ni substància

Anglès: vain ^(en)
Castellà: vano ^(es) m.
Llatí: vanus ^(la)

Inútil

Anglès: vain ^(en)
Castellà: vano ^(es) m.
Llatí: cassus ^(la), inutilis ^(la), ineptus ^(la)

Frívol

Anglès: vain ^(en)
Castellà: vano ^(es) m., frívolo ^(es) m.
Llatí: vanus ^(la), superbus ^(la)

De poc pes

Castellà: liviano ^(es) m., vano ^(es) m.
Llatí: evanidus ^(la)

Verb

va

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de anar.
(verb auxiliar) Partícula auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic d'indicatiu (per exemple, ella va llegir).

Interjecció

va

vinga
(pilota basca) Expressió amb què un jugador indica que té intenció de servir.

Relacionats

joc (pilota valenciana)

Traduccions

Pilota basca: intenció de servir

Basc: ba ^(eu)
Castellà: va ^(es)
Francès: jo ^(fr)

Miscel·lània

Síl·labes: 1
Anagrama: av ^(alfagrama)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
va. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈba/
Rimes: -a

Interjecció

¡va!

(pilota basca) va

Verb

va

tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb ir

Miscel·lània

Síl·labes: 1

Vegeu també

va. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

Italià

Pronúncia^ⓘ: /ˈva/
Rimes: -a

Verb

va

tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de andare
segona persona singular (tu) de l'imperatiu de andare

Miscel·lània

Síl·labes: 1