vengui

Potser volíeu: venguí, véngui

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛŋ.ɡi/
	balear /ˈvəŋ.ɡi/, /ˈvɛŋ.ɡi/
Occidental:	nord-occidental /ˈbeŋ.ɡi/
	valencià /ˈveŋ.ɡi/, /ˈbeŋ.ɡi/

• Rimes: -ɛŋɡi

Verb

vengui ‎(infinitiu vendre)

1. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vendre.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vendre.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vendre.

vengui ‎(infinitiu venir)

1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de véngui.

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·gui (2)
• Heterograma de 6 lletres (eginuv)
• Anagrama: vingué