Àtal II de Pèrgam
Àtal II de Pèrgam Filadelf (grec antic: Ἄτταλος Φιλάδελφος, Áttalos Philádelphos, Amant el seu germà), fou rei de Pèrgam del 159 aC al 138 aC. Fou el segon fill d'Àtal I de Pèrgam. Va néixer vers el 200 aC.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 220 aC  | ||
| Mort | 138 aC (81/82 anys) Pèrgam (Turquia) | ||
| Rei | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Període | Període hel·lenístic | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Galatian War (en)  | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei | ||
| Família | Atàlida | ||
| Cònjuge | Estratonice de Pèrgam | ||
| Pares | Àtal I de Pèrgam i Apol·lònies | ||
| Germans | Èumenes II de Pèrgam Fileter Ateneu de Pèrgam | ||
Va servir a l'exèrcit amb el seu germà Èumenes II (197-159 aC). El 192 aC fou enviat com ambaixador a Roma per anunciar que Antíoc III el gran havia creuat l'Hel·lespont. El 190 aC, absent el seu germà, va resistir la invasió del príncep Seleuc (fill d'Antíoc III el gran), després rei Seleuc IV Filopàtor (187-175 aC) i fou present a la batalla de Magnèsia del Sipilos. El 189 aC va acompanyar al cònsol Gneu Manli Vulsó en una expedició a Galàcia.[1]
El 182 aC va servir en la guerra contra el rei Farnaces I del Pont (rei vers 185-vers 170 aC). El 171 aC juntament amb els seus germans Èumenes II i Ateneu, es va unir al cònsol romà Publi Licini Cras a Grècia. Va actuar diverses vegades com ambaixador a Roma. (La del 192 aC ja esmentada, el 181 aC, durant la guerra contra el regne del Pont, el 167 aC per felicitar als romans per la seva victòria sobre Perseu de Macedònia.)[1]
Vers el 167 aC Èumenes II havia perdut el favor dels romans i Àtal va rebre algunes indicacions de què podria ser el nou rei, però el metge Estraci el va aconsellar de no fer cas. El 164 aC i el 160 aC va tornar a ser ambaixador a Roma.[1]
El 159 aC finalment va succeir al seu germà Èumenes II. El seu primer encàrrec fou restablir a Ariarates V com a rei a Capadòcia cosa que va fer el 157 aC. El 156 aC fou atacat per Prúsies II de Bitínia i va haver de demanar ajut a Roma i als seus aliats Ariarates V i Mitridates IV del Pont Filopàtor Filadelf (rei vers 170-vers 150 aC). El 154 aC els romans van obligar a Prúsies II a garantir la pau i pagar una indemnització a Àtal.[1]
El 152 aC va enviar tropes en favor d'Alexandre I Balas (154-147 aC) per assolir el tron de Síria. El 149 aC va ajudar a Nicomedes II Epífanes (149-128 aC) de Bitínia contra el seu pare Prúsies II i va derrotar a Degilis, príncep traci que era sogre de Prúsies. També va enviar alguns soldats als romans, per ajudar a l'expulsió de l'anomenat Filip VI de Macedònia o Andriscos (revoltat del 149 aC al 148 aC) i a la conquesta de Corint.[1]
Els darrers anys del seu regnat va deixar moltes tasques en mans del seu ministre Filòpemen.[1]
Va fundar Filadèlfia a Lídia (actualment anomenada Alaşehir), en honor del seu germà Èumenes, i Atàlia a Pamfília (moderna Antalya) en honer de si mateix, Apol·lònies. Va ajudar les arts i les ciències i ell mateix fou l'inventor d'una espècie de brodat.[1]
Va morir el 138 aC als 82 anys. El va succeir el seu nebot Àtal III Filomètor, fill d'Èumenes II.[1]
Referències
modifica