107 aC
any
El 107 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Longí i Mari o també any 647 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «107 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 107 aC (cvii aC) |
| Islàmic | 751 aH – 750 aH |
| Xinès | 2590 – 2591 |
| Hebreu | 3654 – 3655 |
| Calendaris hindús | -51 – -50 (Vikram Samvat) 2995 – 2996 (Kali Yuga) |
| Persa | 728 BP – 727 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 144 |
| Ab urbe condita | 647 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 130 aC 120 aC 110 aC - 100 aC - 90 aC 80 aC 70 aC | |
| Anys | |
| 110 aC 109 aC 108 aC - 107 aC - 106 aC 105 aC 104 aC | |
Esdeveniments
modificaAntic Egipte
modifica- Cleòpatra III fa tornar al seu fill Ptolemeu X Alexandre I de Xipre, d'on era rei, i l'associa al govern d'Egipte.[2]
Regne del Pont
modifica- Diofant, un general al servei de Mitridates VI Eupator del Pont, és enviat a Panticapea per persuadir al rei del Bòsfor Parisades V de cedir el seu regne a Mitridates. Els escites, dirigits per Saumac, es revolten i maten Parisades, mentre Diofant aconsegueix escapar-se al Quersonès. De retorn al Pont, Diofant reuneix les seves forces i navega cap a Crimea amb una gran flota. Sufoca la revolta escita i redueix el regne del Bòsfor a una dependència del Pont.[3]
República Romana
modifica- Luci Cassi Longí i Gai Mari són elegits cònsols.[4]
- Cassi Longí rep com a província la Gàl·lia Narbonense amb ordes de lluitar contra els cimbres. Però mor durant la Guerra címbria en la batalla de Burdigala, mentre lluita contra els tigurins i els helvecis dirigits per Divicó, al territori dels al·lòbroges.[4][5]
- Mari amb el suport de Quint Cecili Metel Pius i el seu prestigi, aconsegueix ser elegit cònsol per primera vegada (ja té 50 anys).[6] Rep la província de Numídia i finalitza la guerra contra Jugurta a començaments del 106 aC, en part gràcies al seu llegat Sul·la, després el seu gran enemic.[7]
- Inici de les reformes de Mari a l'exèrcit romà, que configuren de nou la legió romana. Tots els ciutadans, sense importar el seu nivell de riquesa o la seva classe social, són habilitats formalment per entrar a l'exèrcit, i desapareix la distinció entre hastats, princeps i triaris.[8]
- Quint Cecili Metel Numídic retorna a Roma després d'haver vençut Jugurta i celebra un gran triomf, on se li dona el títol de Numídic. Després es retira a la vida privada.[9]
Necrològiques
modifica- Parisades V, a mans dels escites.[10]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXIX, 4
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVIII, 5
- ↑ 4,0 4,1 Titus Livi. Epítom, LXV
- ↑ Sal·lusti. La guerra de Jugurta, 32
- ↑ Sal·lusti, La guerra de Jugurta, LXXIII
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Màrius, XII, 9
- ↑ Cary, M. A history of Rome : down to the reign of Constantine. Basingstoke: Palgrave, 1979, p. 219. ISBN 9780333278307.
- ↑ Sal·lusti. La guerra de Jugurta, 55
- ↑ McGing, B. C. The foreign policy of Mithridates VI Eupator, King of Pontus, 1986, p. 51. ISBN 9789004075917.