1687

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="https//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="https//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

1687
Tipus	any civil i any comú que comença en dimecres
Altres calendaris
Gregorià	1687 (mdclxxxvii)
Islàmic	1098 – 1099
Xinès	4383 – 4384
Hebreu	5447 – 5448
Calendaris hindús	1742 – 1743 (Vikram Samvat); 1609 – 1610 (Shaka Samvat); 4788 – 4789 (Kali Yuga)
Persa	1065 – 1066
Armeni	1136
Rúnic	1937
Ab urbe condita	2440
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle xvi - segle xvii - segle xviii
Dècades
	1650 1660 1670 - 1680 - 1690 1700 1710
Anys
	1684 1685 1686 - 1687 - 1688 1689 1690

Esdeveniments

Catalunya: S'inicia la Revolta dels Barretines contra els abusos de les tropes castellanes de Carles II de Castella.

7 de novembre, Palais Royale de París: S'estrena pòstumament Achille et Polyxène, tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully amb llibret és de Jean Galbert de Campistron, basat en L'Eneida de Virgili.
Regne d'Anglaterra: Isaac Newton publica a instàncies de Halley Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, obra en què s'exposen les Lleis de Newton que assenten les bases de la mecànica clàssica.
Maria Sofia del Palatinat-Neuburg esdevé reina consort de Portugal en casar-se amb Pere II de Portugal.
Escòcia: Es reinstaura l'Orde del Card pel rei Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia in
Imperi Otomà: és deposat el soldà Mehmet IV «el Caçador» per una força combinada de Yeğen Osman i els geníssers i reemplaçat pel seu germà Solimà II.
Setge d'Atenes per part de la República de Venècia sota el comandament del general Francesco Morosini.

Gravat representant el setge venecià d'Atenes.

Palma: Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms, tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau.
Barcelona: Josep Elies, organista i compositor català.

7 de març, Auxerre: Jean Lebeuf, historiador, músic i erudit francès.
4 d'agost, Dessau, Ducat de Saxònia: Joan Guillem d'Orange-Nassau, membre de la Casa d'Orange-Nassau i duc de Nassau-Dietz i de Katzenbogen entre els anys 1696 i 1711.
12 d'octubre, Silèsia: Silvius Leopold Weiss, compositor i intèrpret de llaüt del Barroc alemany.
5 de desembre, Lucca, Toscana: Francesco Geminiani, compositor i violinista italià, establí la pauta de la música instrumental fins a la fi del Barroc.
Johann Balthasar Neumann, arquitecte alemany d'estil barroc.

28 de gener: Johannes Hevelius, astrònom polonès, anomenat el pare de la topografia lunar.
19 de març, Navasota, Texas, René Robert Cavelier de La Salle, explorador i clergue francès, un dels primers a explorar la regió dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord i el primer europeu a davallar el riu Mississipi de nord a sud, alhora que intentà establir-se al Golf de Mèxic.
22 de març, París, Regne de França: Jean-Baptiste Lully, nat Giovanni Battista Lulli, compositor francès d'origen italià, Sobreintendent de la Música de Lluís XIV de França.(n. 1632).^[1]
Març, Rodes: Kara Ibrahim Paixà, visir otomà sota el sultà Mehmet IV, fou executat.
25 d'abril, Lăzarea: Ioan Căianu, músic, folklorista, constructor i reparador d'orgues, humanista romanès, renaixentista i precursor de la il·lustració a Transsilvània.
Nàpols, Regne de Nàpols: Gregori Strozzi, compositor italià.
Roma, Estats Pontificis: Laura Martinozzi, donzella que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Mòdena.