1806
any
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1806 (mdcccvi) |
| Islàmic | 1221 – 1222 |
| Xinès | 4502 – 4503 |
| Hebreu | 5566 – 5567 |
| Calendaris hindús | 1861 – 1862 (Vikram Samvat) 1728 – 1729 (Shaka Samvat) 4907 – 4908 (Kali Yuga) |
| Persa | 1184 – 1185 |
| Armeni | 1255 |
| Rúnic | 2056 |
| Ab urbe condita | 2559 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1770 1780 1790 - 1800 - 1810 1820 1830 | |
| Anys | |
| 1803 1804 1805 - 1806 - 1807 1808 1809 | |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- Resta del món
- 1 de gener (França): Napoleó I anul·la el calendari republicà i restableix el gregorià.
- 1 de gener (Alemanya): Napoleó I estableix el Regne de Baviera.
- 10 de gener: Els holandesos es rendeixen als anglesos en Ciutat del Cap.
- 15 de febrer:
- Després de la victòria de Napoleó a Austerlitz, se signa el Tractat de París, pel qual Prússia es veu obligada a concertar una aliança ofensiva i defensiva amb França.
- Els exèrcits francesos entren en el Regne de Nàpols.
- 25 de març – Ocumare (Veneçuela): Francisco Miranda intenta desembarcar-hi amb tres vaixells, però el rebutgen les forces reials i s'ha de retirar a l'Illa de la Trinitat.
- 12 de juliol - París (França): 16 estats del Sacre Imperi Romanogermànic signen el Tractat de la Confederació del Rin amb el que se separen de l'imperi, cosa que significa la seva dissolució. En aquest moment Liechtenstein guanya la plena sobirania.[1]
- 8 d'octubre - Comença la guerra de la Quarta Coalició quan Prússia, Saxònia i altres estats germànics s'alien per a lluitar contra la França de Napoleó Bonaparte.
- 14 d'octubre - Jena (Turíngia, Alemanya): l'exèrcit de la Primera República Francesa obté una victòria decisiva en la batalla de Jena contra l'exèrcit prussià en el marc de la guerra de la Quarta Coalició.
- - Auerstädt (Prússia, actualment a Turíngia, Alemanya: l'exèrcit prussià surt derrotat en la batalla d'Auerstädt contra l'exèrcit de Napoleó a la guerra de la Quarta Coalició.
- 24 d'octubre: Els exèrcits de Napoleó entren en Berlín.
- 24 de novembre: L'imperi francès estableix el Bloqueig Continental contra el Regne Unit.
- Inici de la guerra entre Rússia i els turcs
- Estrena de El sí de las niñas, de Leandro Fernández de Moratín per la companyia d'Eusebio Ribera i la famosa actriu madrilenya Maria Ribera.
- La Colònia del Cap passa a control britànic
- S'aprova la llei que prohibeix el tràfic d'esclaus a l'Imperi Britànic,[2] que entrarà en vigor el 1807, però no l'esclavitud.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 26 de gener, Olot (la Garrotxa): Esteve Paluzie i Cantalozella, paleògraf, pedagog i antiquari liberal.
- 24 de novembre, Gironella (el Berguedà): Antoni Roca i Dencàs, industrial tèxtil, polític i banquer català.
- Resta del món
- 3 de gener, 1806: Henriette Sontag, soprano alemanya.[3]
- 19 de gener, Řepnice: Václav Jindřich Veit conegut en alemany com Wenzel Heinrich Veit, compositor, copista, pianista i advocat txec.
- 6 de març, Durham (Anglaterra)ː Elizabeth Barret Browning, destacada poeta en anglès de l'era victoriana (m. 1861).[4]
- 21 de març, San Pablo Guelatato, Estat d'Oaxaca, Mèxic: Benito Pablo Juárez García, President mexicà amerindi zapoteca (m. 1872).[5]
- 27 d'abril, Palerm, Regne de les Dues Sicíliesː Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, reina consort d'Espanya i regent (m. 1878).[6]
- 20 de maig, Londres, Regne Unit: John Stuart Mill, filòsof anglès (m. 1873).[7]
- 27 de juny, Madurai, Raj britànic: Augustus De Morgan, matemàtic i lògic britànic (m. 1871).[8]
- 19 de setembre, Aberdeen (Escòcia): William Dyce, pintor i pedagog escocès (m. 1864).
- 25 d'octubre, Bayreuth, Electorat de Baviera: Johann Kaspar Schmidt, conegut com a Max Stirner, filòsof alemany (m. 1856).[9]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 30 de gener, Sant Petersburg, Imperi Rus: Vicent Martín i Soler, compositor valencià del classicisme (n. 1754).
- 22 de març, València: Manuel Lassala i Sangerman, teòleg, humanista, poeta i dramaturg valencià (n. 1738).
- 31 de març, Girona (Gironès): Francesc Dorca, religiós, historiador i erudit gironí.[10]
- 3 d'agost, Bellpuig de les Avellanes (la Noguera): Josep Martí, frare premonstratès abat de Bellpuig de les Avellanes i historiador.
- Resta del món
- 18 de febrer, Leipzig: Christian Gottfried Thomas, músic.
- 27 d'abril, Berlín: Amalie von Gallitzin, escriptora i intel·lectual alemanya.[11]
- 31 de maig, Chiswiick (Anglaterra): George Macartney. Primer ambaixador britànic a la Xina (n. 1737).[12]
- 26 de juliol, Winkel: Karoline von Günderrode, escriptora romàntica alemanya.[13]
- 10 d'octubre, RomaːTheresa Concordia Maron, pintora alemanya coneguda pel seu talent per a la miniatura i el pastel (n.1725).[14][15]
- 31 d'octubre,
- Edo (Japó): Kitagawa Utamaro, gravador i pintor japonès (n. 1753).[16]
- Heidelbergː Sophie Mereau, escriptora romàntica alemanya (n. 1770).[17]
- Arakida Rei, escriptora japonesa
Referències
modifica- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ Adderley, Rosanne Marion. New negroes from Africa, p.3. ISBN 0-253-21827-6.
- ↑ «Henriette Sontag» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Elizabeth Barrett Browning | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Maria Cristina de les Dues Sicílies | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ «John Stuart Mill | Biography, Philosophy, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Augustus De Morgan | English mathematician and logician» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Max Stirner | German philosopher» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 215-217 [Consulta: 24 setembre 2013].
- ↑ door Sluis, Jacob van. «Adelheid Amalia von Schmettau». Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland (DVN). [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ Duda, Sibylle. «Karoline von Günderrode». Fembio. Frauen. Biographieforschung. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Martínez Díaz, N; L.F.Cao, M. «España». A: Pintando el mundo. Artistas latinoamericanas y españolas. Horas y horas, 2000, p. 173. ISBN 84-87715-83-4.
- ↑ «Theresa Concordia Maron Mengs» (en anglès). Arthur. Museum digital. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ «Utamaro | Japanese artist» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ Feilchenfeldt, Konrad. «Mereau, Sophie» (en alemany). Deutsche Biographie. [Consulta: 7 setembre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1806