1838

1838
Tipus	any civil i any comú que comença en dilluns
Altres calendaris
Gregorià	1838 (mdcccxxxviii)
Islàmic	1254 – 1255
Xinès	4534 – 4535
Hebreu	5598 – 5599
Calendaris hindús	1893 – 1894 (Vikram Samvat); 1760 – 1761 (Shaka Samvat); 4939 – 4940 (Kali Yuga)
Persa	1216 – 1217
Armeni	1287
Rúnic	2088
Ab urbe condita	2591
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ; Obres
Segles
	segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
	1800 1810 1820 - 1830 - 1840 1850 1860
Anys
	1835 1836 1837 - 1838 - 1839 1840 1841

Esdeveniments

Moneda de sis quartos encunyada a la seca de Barcelona el 1838 durant la regència de Maria Cristina (una de les darreres encunyades per l'Estat espanyol a Catalunya, abans de la centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre)

Països catalans

27 de gener - Benicarló (Baix Maestrat): els liberals rendeixen la ciutat al final del setge de Benicarló de 1838 durant la primera guerra carlina.
1 de març - El Morell i Vilallonga del Camp (Tarragonès): els carlins protagonitzen el Combat de Morell i Vilallonga en el context de la Primera Guerra Carlina.
22 de març i 23 de març - L'Alcora (Alcalatén): els carlins guanyen en la batalla de l'Alcora durant la Primera Guerra Carlina.
2 d'abril - Xiva (Foia de Bunyol): els liberals fan fugir a Ramon Cabrera i Grinyó i les seves forces en la batalla de Xiva durant la Primera Guerra Carlina.
15 d'octubre - Xèrica (Alt Palància): els carlins abandonen el setge del poble en la batalla de Xèrica en el front oriental de la Primera Guerra Carlina.
2 de desembre - Xest (Foia de Bunyol): els carlins capitanejats per Francesc Tallada i Forcadell perden la batalla de Xest a la Primera Guerra Carlina.

Resta del món

2 de gener: S'institueix l'Arxiu Nacional del Brasil
5 de març - Saragossa (Aragó): els carlins no van poder ocupar la ciutat durant la cincomarzada en el context de la Primera Guerra Carlina.
22 d'abril - Calanda (Baix Aragó): els carlins ocupen el poble i el castell al final del setge de Calanda que havia començat el 18 d'abril durant la primera guerra carlina.
maig - Glasgow (Escòcia): inicis del cartisme, moviment per a la reforma política i social en el Regne Unit, a mitjans del Segle XIX. El seu nom prové del People's Charter de 1838, on es van postular els objectius del moviment.^[1]
5 de maig - Alcanyís (Baix Aragó): els carlins aixequen el Setge d'Alcanyís després que no assolissin assaltar la vil·la durant la Primera Guerra Carlina.
22 de juny - Urizaharra (Àlaba): els liberals acaben vencent a la llarga batalla d'Urizaharra durant la Primera Guerra Carlina.
1 d'octubre - Maella (Baix Aragó-Casp, Província de Saragossa): el cabdill liberal Ramón Pardiñas mor juntament amb 500 militars liberals més a l'Acció de Maella en la que els carlins també prenen 3000 presoners a la Primera Guerra Carlina.
5 d'octubre - Larissa (Comtat de Cherokee, Texas): es produeix la massacre de Killough, l'últim atac dels amerindis contra colons blancs a l'est de Texas.
17 d'octubre - Casp (Baix Aragó-Casp): els carlins aixequen el setge de Casp que havien iniciat el 14 d'octubre sense aconseguir prendre el poble durant la Primera Guerra Carlina.^[2]
Finalització de la catedral de Cadis
Ús públic del telègraf elèctric^[3]
Independència de Guatemala, Nicaragua i Hondures de la Províncies Unides de l'Amèrica Central^[4]

Descobriment de la proteïna^[5]
Fundació de la Universitat Duke

Naixements

Països Catalans

11 de juny - Reus, Baix Camp: Marià Fortuny, pintor català (m. 1874).^[6]
28 de juny - Sabadell: Francesc Sallarès i Salt, escolapi català.
19 d'octubre - Tarragona: Marià Rius i Montaner, empresari i polític català (m. 1894).

Resta del món

18 de febrer - Ernst Mach, físic austríac (m. 1916).
21 de març - Brno, Moràvia, República Txecaː Wilma Neruda, violinista moraviana (m. 1911).^[7]
2 d'abril -Cahors, Migdia-Pirineus, (França): Léon Gambetta ,polític i home d'Estat francès (m. 1882).^[8]
7 d'abril - Hamburg: Ferdinand Thieriot, compositor alemany.
10 d'abril - Alhama de Almería, província d'Almeria, Andalusia, Espanya: Nicolás Salmerón, polític espanyol, president de la I República Espanyola (m. 1908).
14 d'abril - Darmstadt: Karl Zöppritz matemàtic, físic i geògraf alemany.
16 d'abril - Ixelles, Flandes, Bèlgica: Ernest Solvay, químic belga. (m. 1922).^[9]
28 d'abril - Tobias Michael Carel Asser, advocat neerlandès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (m. 1913).^[10]
10 de maig: John Wilkes Booth, actor, assassí del president Abraham Lincoln (m. 1865).
2 de setembre, Honolulu, Hawaii: Lili'uokalani, última reina del regne de Hawaii (m.1917).^[11]
23 de setembre, Ohio: Victòria Woodhull, líder estatunidenca del moviment sufragista.^[12]
25 d'octubre - París: Alexandre César Léopold Bizet conegut com a Georges Bizet, compositor francès (m. 1875).^[13]
29 de novembre - Caselle Landi: Giovanni Losi, religiós italià (m. 1882).
31 de desembre - Marçana (França): Emile Loubet, advocat, President de la República Francesa (m. 1929).

La Pouëze: Alfred Fouillée, filòsof francès

Necrològiques

17 d'abril, Jena: Johanna Schopenhauer, novel·lista i salonnière alemanya (n. 1766).^[14]
28 de maig, Bentonville: Thomas Busby, musicògraf, organista i compositor
5 de juliol, París (França): Jean Marc Gaspard Itard, metge occità (n. 1775).^[15]
18 d'agost, Nova York: Lorenzo da Ponte, poeta i llibretista italià (n. 1749)
4 d'octubre, Ludwigslustː Sophia Maria Westenholz, pianista i compositora alemanya.^[16]

Referències

↑ Fontana, Josep, 1931-2018.. Capitalisme i democràcia, 1756-1848 : com va començar aquest engany. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2019. ISBN 978-84-297-7773-4.
↑ Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón (1843) Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), p. 140.
↑ Prescott, George Bartlett. History, theory, and practice of the electric telegraph (en anglès). Frank Jones, 1866, p. 9.
↑ Staten, Clifford L. The History of Nicaragua (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p. 22. ISBN 0313360383.
↑ Reynolds J. A., Tanford C.. Nature's Robots: A History of Proteins (Oxford Paperbacks). Oxford University Press, USA, 2003, p. 15. ISBN 0-19-860694-X.
↑ «La pinzellada de Marià Fortuny | Catorze.cat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 7 abril 2020].
↑ «Wilhelmine Maria Franziska Norman-Neruda, Lady Hallé (21 March, 1838 – 15 April, 1911)» (en anglès). SPRING-RAKE, 12-10-2013. [Consulta: 22 febrer 2021].
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ernest Solvay» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
↑ «Tobias Asser. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
↑ «Liliuokalani» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 20-07-2023. [Consulta: 2 agost 2023].
↑ «Victoria Woodhull» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 agost 2023].
↑ Macdonald, Hugh. «Bizet, Georges (Alexandre-César-Léopold)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.51829 [Consulta: 21 abril 2020].
↑ Penkała, Roman. «Johanna i Adela Schopenhauer - Biografie niemieckie» (en polonès). [Consulta: 26 febrer 2023].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Marc Gaspard Itard» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ «Westenholz, Sophia - Sophie Drinker Institut». www.sophie-drinker-institut.de. [Consulta: 15 desembre 2019].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1838

[1] Fontana, Josep, 1931-2018.. Capitalisme i democràcia, 1756-1848 : com va començar aquest engany. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2019. ISBN 978-84-297-7773-4.

[2] Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón (1843) Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), p. 140.

[3] Prescott, George Bartlett. History, theory, and practice of the electric telegraph (en anglès). Frank Jones, 1866, p. 9.

[4] Staten, Clifford L. The History of Nicaragua (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p. 22. ISBN 0313360383.

[isbn0-19-860694-X-5] Reynolds J. A., Tanford C.. Nature's Robots: A History of Proteins (Oxford Paperbacks). Oxford University Press, USA, 2003, p. 15. ISBN 0-19-860694-X.

[6] «La pinzellada de Marià Fortuny | Catorze.cat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 7 abril 2020].

[7] «Wilhelmine Maria Franziska Norman-Neruda, Lady Hallé (21 March, 1838 – 15 April, 1911)» (en anglès). SPRING-RAKE, 12-10-2013. [Consulta: 22 febrer 2021].

[8] Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[9] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ernest Solvay» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].

[10] «Tobias Asser. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].

[11] «Liliuokalani» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 20-07-2023. [Consulta: 2 agost 2023].

[12] «Victoria Woodhull» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 agost 2023].

[13] Macdonald, Hugh. «Bizet, Georges (Alexandre-César-Léopold)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.51829 [Consulta: 21 abril 2020].

[:1-14] Penkała, Roman. «Johanna i Adela Schopenhauer - Biografie niemieckie» (en polonès). [Consulta: 26 febrer 2023].

[15] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Marc Gaspard Itard» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].

[:12-16] «Westenholz, Sophia - Sophie Drinker Institut». www.sophie-drinker-institut.de. [Consulta: 15 desembre 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]