2000
Darrer any del segle XX
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
| Tipus | any de traspàs centenari, any civil i any de traspàs que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 2000 (mm) |
| Islàmic | 1421 – 1422 |
| Xinès | 4696 – 4697 |
| Hebreu | 5760 – 5761 |
| Calendaris hindús | 2055 – 2056 (Vikram Samvat) 1922 – 1923 (Shaka Samvat) 5101 – 5102 (Kali Yuga) |
| Persa | 1378 – 1379 |
| Armeni | 1449 |
| Rúnic | 2250 |
| Ab urbe condita | 2753 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1970 1980 1990 - 2000 - 2010 2020 2030 | |
| Anys | |
| 1997 1998 1999 - 2000 - 2001 2002 2003 | |
Esdeveniments
modificaEnguany entrà en servici l'Hospital de la Ribera, el primer centre públic de construcció i gestió privada, revertida el 2018.
- 14 d'abril, Escaldes-Engordany, Andorra: Es comet el brutal assassinat homòfob de Nuno Ribeiro, que suposà un terratrèmol pel col·lectiu LGBT al país.[1]
- 30 de novembre, París, França: la UNESCO declara la ciutat de Tarragona i el Palmeral d'Elx Patrimoni de la Humanitat.
- 12 de desembre, Girona: la Universitat de Girona inaugura el campus esportiu de Montilivi.[2]
- Neix el projecte Com sona l'ESO
- 175 aniversari de la Església Evangèlica de Poblenou.
- Barcelona: es publica Cap al cel obert, novel·la de Carme Riera.[3]
- Resta del món
- 3 de març, Santiago de Xile: Augusto Pinochet hi arriba després de ser retingut a Londres acusat de crims contra la humanitat.
- 12 de març, Espanya: Se celebren eleccions generals, guanya el PP amb una majoria absoluta de 183 escons, el PSOE n'obté 125.
- 26 de març, Rússia: Vladímir Putin n'és elegit president després de guanyar les eleccions presidencials.
- 11 de maig, Londresː S'inaugura oficialment el museu d'art contemporani Tate Modern, amb seu a l'antiga central elèctrica de Bankside.[4]
- 31 de maig, Nova York: Miltos Manetas presenta el moviment cultural Neen.
- 20 de juny, Nova York: L'assassinat d'Amanda Milan provoca protestes de la comunitat transgènere.
- 22 de juliol, Madrid, Espanya: El 35è Congrés Federal del PSOE elegeix secretari general José Luis Rodríguez Zapatero.
- 25 de juliol, París, França: 113 persones moren en estavellar-se un Concorde d'Air France quan s'enlairava de l'aeroport de París-Charles de Gaulle.
- 13 de setembre, Jakarta, Indonèsia: Un atemptat a la Borsa de Jakarta deixa 15 morts.[5]
- 28 de setembre, Palestina: Hi comença la segona intifada després que Ariel Xaron visités l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem.
- 30 d'octubre, Tadjikistan: Canvia la moneda de Tadjikistan de Ruble tadjik a Somoni a raó d'1 Somoni = 1000 rubles.[6]
- 30 de desembre, Manila, les Filipines: hi esclaten una sèrie de bombes que hi causen 22 morts i un centenar de ferits.[7]
Cinema i televisió
modifica| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 05/14 | Alejandro González Iñárritu | Amores perros | drama |
| 01/21 | Mary Harron | American Psycho | suspens |
| Baltasar Kormákur | 101 Reykjavík | comèdia | |
| 10/08 | Lloyd Kaufman | Citizen Toxie: The Toxic Avenger IV | superheroic |
| 04/19 | Patrice Leconte | La viuda de Saint Pierre | històrica |
| 03/17 | Steven Soderbergh | Erin Brockovich |
biopic |
- Categoria principal: Pel·lícules del 2000
Dansa i esport
modifica- 27 de maig, València: A l'estadi de Mestalla, l'Espanyol derrota l'Atlètic de Madrid i hi guanya la Copa del Rei de futbol.
- 14 d'octubre, Marl, Alemanya: Espanya guanya el Campionat del Món d'hoquei patins femení.
Música i ràdio
modifica- Categoria principal: Discs del 2000
Enguany es fundaren els grups El Corredor Polonés i VerdCel.
| M/d | Artistes | Títol | Estils |
|---|---|---|---|
| Lax'n'Busto | Llença't | pop | |
| 11/13 | The Beatles | 1 | pop |
| 06/06 | Belle & Sebastian | Fold Your Hands Child… | pop |
| 06/13 | Bon Jovi | Crush | rock |
| 10/29 | Coldplay | Acoustic | pop |
| 07/10 | Coldplay | Parachutes | pop |
| 10/24 | Nelly Furtado | Whoa, Nelly! | pop |
| 05/08 | Nightwish | Wishmaster | metal simf. |
| 11/14 | The Offspring | Conspiracy of One | rock alt. |
| 10/02 | Radiohead | Kid A | rock alt. |
| 11/17 | Joaquín Sabina | Nos sobran los motivos | cançó |
| 05/16 | Stereolab | The First of the Microbe Hunters | post-rock |
| 04/10 | The Hives | Veni Vidi Vicious | rock |
Premis Nobel
modifica| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements i defuncions
modifica| M/d | Lloc | Nom | Professió |
|---|---|---|---|
| 07/? | Mar Giménez Gascó | raspallera | bicorbina |
-
VII Mar de Bicorp
Naixements
modifica- 4 de juliol - Edogawa, Japó: Rikako Ikee, nedadora japonesa.[8]
- 23 de febrer - Amersfoort, Països Baixos: Femke Bol, atleta neerlandesa.[9]
Defuncions
modifica| M/d | Nom i cognoms | Activitat | Origen | E |
|---|---|---|---|---|
| 05/08 | Dédé Fortin | cantautor | quebequés | 37 |
| 08/05 | Alec Guinness | actor |
londinenc | 86 |
| 01/05 | Goseki Kojima | mangaka | japonés | 71 |
Entre les morts destacades de l'any hi ha les dels actors Antonio Ferrandis i Joan Capri, el dibuixant Charles Schulz, el flautiste Jean-Pierre Rampal o el lexicaf Ferrer i Pastor.
-
7/V Tísner -
Alec Guinnes (n. 1914) -
12/II Charles M. Schulz -
6/IV Ḥabīb Būrqība -
Jean-Pierre Rampal -
21/V Barbara Cartland
Països Catalans
- 1 de gener - Montblanc: Maties Palau Ferré, pintor, escultor i ceramista (n.1921)
- 2 de gener - Santpedor, Bages: Anna Maria Martínez Sagi, poetessa, sindicalista, periodista, feminista i atleta catalana (n. 1907).[10]
- 12 de gener - Ciutat de Mèxicː Emma Alonso, actriu catalana exiliada a Mèxic després de la guerra civil espanyola (n. 1912).[11]
- 18 de gener - Barcelona: Francesc Masclans i Girvès, mestre i botànic català (n. 1905).
- 22 de gener - Barcelona: Xavier Turull i Creixell, compositor i violinista català (n. 1922).
- 4 de febrer - Barcelona: Joan Capri, actor i monologuista català (82 anys).
- 11 de febrer - ?: Margarita Brender Rubira, arquitecta catalana (n. 1919).[12]
- 16 de febrer - Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català.
- 23 de febrer - Rossellóː Margarida de Descatllar, propietària rural, mecenes i activista cultural nord-catalana (n. 1906).[13]
- 2 de maig -
- Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana.
- Barcelona, Gretel Ammann, filòsofa, assagista, activista, feminista radical i lesbiana separatista basca (n. 1947).[14]
- 7 de maig - Barcelona: Tísner, escriptor, periodista i militar català (n. 1912).[15]
- 8 de juny - Barcelonaː Maria Lluïsa Oliveras i Andreu, atleta catalana, pionera de l'atletisme català (n. 1914).[16]
- 25 de juny - Filadèlfiaː Josefa Barba-Gosé Flexner –Pepita Barba– científica catalana que el 1937 exiliada als EEUU (n. 1904).[17]
- 3 de juliol - Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental): Enric Miralles i Moya, arquitecte català (n. 1955).[18]
- 11 de juliol - València: Francesc Ferrer Pastor, lexicògraf valencià.
- 10 de setembre - Abadia de Montserrat: Maur Maria Boix i Selva, monjo de Montserrat, director de la revista Serra d'Or i responsable de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
- 16 d'octubre - València: Antoni Ferrandis Monrabal, actor valencià (n. 1921).
- 11 de novembre - Sagunt, Camp de Morvedre: Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià (n. 1921).
- 21 de novembre - Barcelona: Ernest Lluch, polític i economista català, assassinat per ETA (n. 1937).
- 24 de novembre - Barcelona: Teresa Calafell, titellaire, actriu, figurinista, escenògrafa, dramaturga i directora escènica (n. 1946).
- 28 de novembre - Berga (Berguedà): Antoní Massaguer i Mas, independentista català (n. 1947).
- 18 de desembre - Zarautz (País Basc): Luis Claramunt, pintor, dibuixant i gravador català.
- Barcelona: Agapito Fernández, dirigent esportiu del barri del Poblenou de Barcelona.
- Roses: Àngels Carbona i Balaguer, pintora i dibuixant catalana (n. 1908).[19]
- Resta del món
- 3 de gener - Mèxic DFː Gabriela Brimmer, activista pels drets de les persones amb discapacitat, i escriptora (n. 1947).[20]
- 12 de gener - Weston, Massachusetts: Margaret Hutchinson Rousseau, enginyera química (n. 1910).[21]
- 18 de gener - Viena: Margarete Schütte-Lihotzky, primera arquitecta austríaca, creadora de la «cuina de Frankfurt» (n. 1897).[22]
- 19 de gener - Casselberry: Hedy Lamarr, actriu, productora i inventora estatunidenca (n. 1914).
- 2 de febrer - Pequín (Xina): Li Zhun, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1985. (n. 1928)
- 10 de febrer - Ciutat de Mèxic: Elvira Gascón, pintora i professora de l'exili republicà espanyol (n. 1911).[23]
- 12 de febrer - Santa Rosa (Califòrnia) (els EUA): Charles Monroe Schulz, autor de còmics nord-americà (n. 1922).
- 17 de febrer - Samedan, Suïssa: Selina Chönz, autora suïssa de llibres infantils en romanx engiadinès (n. 1910).[24]
- 28 de març - Frome, Somerset (Anglaterra): Anthony Powell, escriptor, editor i crític anglès (n. 1905).[25]
- 29 de març - Manhattan: Anna Sokolow, ballarina i coreògrafa nord-americana (n. 1910).[26]
- 6 d'abril - Tunis (Tunísia): Habib Burguiba, primer president de Tunísia (n. 1903).[27]
- 15 d'abril - Hyannis, Massachusetts (EUA): Edward Gorey, escriptor i artista estatunidenc reconegut pels seus llibres il·lustrats d'un to macabre però amb cert sentit de l'humor (n. 1925).[25]
- 20 de maig - París, França: Jean-Pierre Rampal, flautista francès (n. 1922).[28]
- 21 de maig - Camfield Place, prop de Hatfield, Hertfordshire, Anglaterra: Barbara Cartland, escriptora anglesa (n. 1901).[29]
- 31 de maig -Nova York: Tito Puente, El rey de los timbales, músic (n. 1923).[30]
- 3 de juny, Chicago, Illinois (EUA): Merton Howard Miller, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1990 (n. 1923).[31]
- 15 de juny, Vézelay (França): Jules Roy, escriptor i militar francès (n. 1907).[32]
- 29 de juny, Roma: Vittorio Gassman, actor teatral i cinematogràfic i director de cinema italià (n. 1922).[33]
- 31 de maig - París: Gisèle Freund, fotògrafa francesa nascuda a Alemanya (n. 1908).[34]
- 5 de juliol - Madrid, Blanca Álvarez, periodista espanyola, pionera de Televisió Espanyola des de la seva creació (n.1931).[35]
- 10 de juliol, Darmstadt: Gertrud Arndt, fotògrafa i artista associada a la Bauhaus (n. 1903).[36]
- 23 de juliol - Madrid: Carmen Santonja, compositora i cantant, pintora i escriptora (n. 1934).[37]
- 7 d'agost, Sevilla: Pina López-Gay, historiadora i dirigent política i sindical espanyola.[38]
- 4 d'octubre, Vancouver (Canadà): Michael Smith, químic i bioiquímic canadenc, Premi Nobel de Química de l'any 1993 (n. 1932).
- 10 d'octubre - Gampaha, Kandy (Ceilan): Sirimavo Bandaranaike, primera dona en la història moderna que arribà a cap d'estat (Sri Lanka) (n. 1916)[39]
- 15 d'octubre - Lexington, Massachusetts (EUA): Konrad Bloch, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 (n. 1912)
- 19 d'octubre - Ciutat de Mèxicː Kati Horna, fotògrafa anarquista que treballà com a artista surrealista i com a fotoperiodista (n. 1912).[40]
- 8 de novembre - Pas de Karni, Palestina: Faris Odeh, nen palestí que va esdevenir un símbol popular a causa d'una cèlebre fotografia, feta durant la Segona Intifada, on se'l veu llançant una pedra a un tanc israelià (n. 1985).[41]
- 17 de novembre - Brive-Corrèze (França): Louis Eugène Félix Néel, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1970 (n. 1904).
- 3 de desembre - Chicagoː Gwendolyn Brooks, escriptora i professora estatunidenca, guanyadora del Premi Pulitzer (n. 1917).[42]
- 29 de desembre: París (França): Jacques Laurent, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1971 (n. 1919).[43]
2000 en la ficció
modificaAnno Domini 2000, or, Woman's Destiny (1889), del primer ministre neozelandés Julius Vogel, presenta una ginecotopia en la qual l'Imperi Britànic entra en guerra amb els EUA.
Referències
modifica- ↑ «L’autòpsia revela que Nuno va rebre setze cops de peu al cap». VilaWeb, 25-01-2001. [Consulta: 22 agost 2021].
- ↑ «La Universitat inaugura el campus deportivo de Montilivi» (en castellà) p. 4. La Vanguardia, 13-12-2000. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Cap al cel obert - Carme Riera | Grup62.
- ↑ «2000: Sneak preview of new Tate Modern» (en anglès). BBC news. On this day, 08-05-2000.
- ↑ «Two jailed for stock exchange bombing» (en anglès). BBC News, 20-08-2001.
- ↑ «NBT.TJ - National Bank of Tajikistan», 29-04-2007. Arxivat de l'original el 2007-04-29. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «GMANews.TV - Rizal Day bombing chronology - Research - Official Website of GMA News and Public Affairs - Latest Philippine News - BETA», 29-01-2009. Arxivat de l'original el 2009-01-29. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Rikako Ikee Bio» (en anglès americà). [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ «Femke BOL | Profile | World Athletics». [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «2000». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Alonso, Emma (1912-2000)» (en castellà). PARES, Portal de Archivos españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Margarita Brender, la primera col·legiada». Dones, núm.15, 6-2004, pàg. 8.
- ↑ «Margarida de Descatllar i de Descatllar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Desconocidas & Fascinantes: Gretel Ammann...» (en castellà). InOutRadio, 01-12-2018. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «Avel·lí Artís-Gener | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Lluïsa Oliveras Andreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ Martínez Vidal, Àlvar; Barrachina, Empar Pons «El personatge: dues vides, un objectiu». Treballs de la Societat Catalana de Biologia, Núm. 66, 2015, pàg. 80-81. ISSN: 2013-9802 [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ «Enric Miralles i Moya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939). Ajuntament de Figueres, 2020. ISBN 978-84-120316-5-2.
- ↑ «Gabriela Brimmer: vivir en un cuerpo que no obedece» (en castellà). Ciudadanía Express, 04-01-2011. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Margaret Hutchinson Rousseau, ingeniera química» (en castellà). Mujeres con ciencia, 27-10-2019. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ Muxí, Zaida. «MARGARETE SCHUTTE-LIHOTZKY 1897-2000». Un día | una arquitecta, 16-04-2015. [Consulta: 8 març 2017].
- ↑ Leyva Escalante, Mario. «Un recuerdo de Elvira Gascón» (en castellà). Radio México Internacional. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Chönz, Selina» (en alemany). Historischen Lexikons der Schweiz. HLS (Lèxic històric de Suïssa). Acadèmia Suïssa d'Humanitats i Ciències Socials. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ 25,0 25,1 Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Anna Sokolow, la bailarina y coreógrafa que revolucionó la danza moderna» (en castellà). Gobierno de Mèxico. Secretaria de Cultura. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Habib ibn Ali Bourguiba» (en francès). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Pierre Rampal» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Barbara Cartland» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Tito Puente | American musician» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1990» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Vittorio Gassman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Gisèle Freund». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Baget, Josep Maria. «Muere Blanca Álvarez, presentadora de la primera época de TVE» (en castellà) p. 11. La Vanguardia, 07-07-2000. [Consulta: 17 setembre 2022].
- ↑ «Gertrud Arndt» (en anglès). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ García-Luengo Manchado, Javier «Más allá de Vainica doble: Carmen Santonja, pintora». Ars Longa, núm. 18, 2009.
- ↑ Ruiz Fernández, José. «Biografía: Josefina LÓPEZ LÓPEZ-GAY». www.gador.es. INSTITUTO DE ESTUDIOS ALMERIENSES. [Consulta: 24 abril 2022].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Horna, Kati (1912-2000)» (en castellà). PARES, Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ «Me ha gustado esta nota en https://www.abc.com.py/edicion-impresa/suplementos/cultural/2023/12/03/un-nino-frente-a-un-tanque/» (en castellà). abc.com.py, 03-12-2023. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ «Gwendolyn Brooks | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Laurent» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2000