L'any 600 aC es el primer any del Segle VI aC del calendari gregorià. En l'Imperi Romà havia estat conegut com l'any 154 Ab urbe condita. La denominació de 600 aC per aquest any ha estat utilitzada des de principis de l'edat mitjana, quan es va establir l'era del calendari de l'Anno Domini per denominar els anys.

Infotaula nombre600 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià600 aC (dc aC)
Islàmic1259 aH – 1258 aH
Xinès2097 – 2098
Hebreu3161 – 3162
Calendaris hindús-544 – -543 (Vikram Samvat)
2502 – 2503 (Kali Yuga)
Persa1221 BP – 1220 BP
Armeni-
Rúnic-349
Ab urbe condita154
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vii aC - segle vi aC - segle v aC
Dècades
630 aC 620 aC 610 aC - 600 aC - 590 aC 580 aC 570 aC
Anys
603 aC 602 aC 601 aC - 600 aC - 599 aC 598 aC 597 aC

Esdeveniments

modifica
 
Restes de l'antiga Massàlia
  • Fundació de la colònia grega de Massàlia per part dels foceus d'Anatòlia (data aproximada).[1] A partir d'aquest moment, al litoral mediterrani de la Gàl·lia s'hi construiran espais marítims i fluvials lligats a l'activitat de Massàlia. Els celtes que viuen a aquesta regió adopten la forma de vida mediterrània (consum de vi, establiments proto-urbans i desenvolupament de la cultura dels cereals).[2]
  • Entre el 600 aC i el 470 aC: Clístenes de Sició esdevé el tirà de Sició (antiga ciutat grega de Coríntia, al nord del Peloponès). Aquest organitza un concurs per a casar la seva filla Agaristé, que s'acaba casant amb Mègacles II, fill d'Alcmeònides.[3]
  • Entre el 600 aC i el 590 aC: Primera guerra sagrada entre la Fòcida i Tebes pel control del Santuari de Delfos. Els focis són derrotats després de 10 anys de guerra i es destrueix la ciutat de Crissa, que controlava l'accés al santuari. Aquesta guerra era pel conflicte d'interessos entre el control del santurari per part dels pobladors locals o per una lliga Amficciònica (lliga de polis gregues), que mostra la creació d'unes primeres institucions panhelèniques.[4]
  • 45a Olimpíada. Antícrates d'Epidaure és el guanyador de l'stadion.[5]
  • Revolució democràtica a l'illa de Quios.[6]
  • Guerra d'Atenes contra Mègara.[6]
 
Jardins penjants de Babilònia pintatn per H.Waldeck

Proper orient

modifica
 
Restes de la muralla del regne Lu

Antiga Xina

modifica
  • Estiu: El príncep Qi lluita contra Lai.[10]
  • Tardor: Els lusians conquereixen la ciutat de Gen-mou.[11]
  • 9ª lluna: El príncep Cheng-gong de l'Estat de Jin reuneix els Zhuhou a Hu.[12] Hi acudeixen els prínceps song, wei, zheng i cao, però el governant chen no participa per temor al governant de Chu.[13]
  • El príncep de Jin ataca Chu. A la 9ª lluna, amb l'ajuda de Zhuhou ataca Chen i ajuda a Zheng. Els Jin derroten els Chu.[14]
  • 9ª lluna, dia de xin-yu: A l'estat Jin el príncep Jui succeeix al seu difunt pare, Cheng-gong. Governarà fins l'any 581 aC.[15]
  •  
    Mapa de Xina del segle V aC amb els estats autònoms
    10ª lluna, dia de gui-yu: El príncep Su (Mu-gong) succeeix al seu pare, Cheng-gong com a governant de Wei. Aquest governarà fins l'any 589 aC.[16][17]
  • 10ª lluna: el rei Chu ataca Zheng i aquest demana ajuda a l'Estat de Jin, que l'acaba ajudant.[18]

Mitologia i creences

modifica
  • Segons els mormons, Leí, que vivia a Jerusalem durant el regnat de Sedecies lidera un grup de la tribu de Josep que atravessa el mar i arriba a Amèrica del Sud.[19] Aquest poble prospera, tot i que posteriorment s'escindeix en nacions enemigues: els nefites i els lamanites. Segons ells, aquest representa el segon poblament d'Amèrica, després del primer, que fou fet pels descendents de Jarede i que s'havia extingit entorn l'any 600 aC. Segons els mormons, entre els anys 300 i 400 els nefites foren extigits pels lamanites, que es van convertir en els amerindis.[20]

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica

Mapes històrics

modifica
 
Mapa dels 16 Mahajanapades de l'Índia al 600 aC

Referències

modifica
  1. Hachette Éducation Technique. Le monde grec antique (en francès), 2011, p. 352. ISBN 978-2-01-181834-8. 
  2. Éditions La Découverte. Une histoire des civilisations (en francès), 2018, p. 600. ISBN 978-2-7071-8878-6. 
  3. Tallandier. Dans les pas des dieux grecs (en francès), p. 448. ISBN 979-10-210-1660-6. 
  4. Lévêque, Pierre. Dans les pas des dieux grecs (en francès). Tallandier, 2003-06-20, p. 156. ISBN 979-10-210-1660-6. 
  5. Eusebi de Cesarea, Crònica, les Olimpíades Gregues. Una llista des de la primera olimpíada fins la 457ª quan Antoní, fill de Sever, era empeerador dels romans.
  6. 6,0 6,1 «600 год до н. э.» (en rus). viquipèdia en rus, 16-03-2022.
  7. Hérodote. Histoires (en francès). Libr. de L. Hachette, 1864. 
  8. Roux, Georges; Bottéro, Jean; Roux, Georges. La Mésopotamie: essai d'histoire polit., économ. et culturelle. Paris: Editions du Seuil, 1985, p. 473. ISBN 978-2-02-008632-5. 
  9. «600 BC» (en anglès). Wikipedia en anglès, 26-07-2024.
  10. Chunqiu, notícia 4
  11. Chunqiu, notícia 5
  12. Chunqiu, notícia 7
  13. Sima Qian. Notes històriques. En 9 volums T. V. M., 1987. P.171
  14. Sima Qian. Notes històriques. En 9 vols T. III. M., 1984. Pàg.154-157; T. V. M., 1987. P. 171; Chunqiu, notícia 8
  15. 15,0 15,1 Sima Qian. Notes històriques. En 9 vols T. III. M., 1984. P. 156; T. V. M., 1987. P. 171
  16. 16,0 16,1 Chunqiu, notícia 10
  17. Sima Qian. Notes històriques. En 9 vols T. III. M., 1984. Pàg. 157; T. V. M., 1987. P. 116
  18. Vasiliev L. S. Xina antiga. En 3 volums. T.2. M., 2000. S.103 (en rus); Comentari de R. V. Vyatkin al llibre. Sima Qian. Notes històriques. En 9 t. T. VM, 1987. S.280; Chunqiu, Notícies 13
  19. James E. Talmage, The Story of Mormonism (1914) Part I [em linha]
  20. Hubert Howe Bancroft, History of Utah, 1540-1886, CHAPTER III. THE STORY OF MORMONISM. 1820-1830. [em linha]
  21. Major, John S.. Defining Chu: image and reality in ancient China. University of Hawaii Press, 2004, p. 71. ISBN 978-0-824829-056. 
  22. Valerie M. Hope, Eireann Marshall, Death and disease in the ancient city, p. 12 ISBN 0-415-21427-0
  23. Katherine Clarke, Making Time for the Past: Local History and the Polis, pp. 170-5 ISBN 0-19-929108-X
  24. Sima Qian. «zh:晉世家» (en chinese). Records of the Grand Historian. [Consulta: 12 abril 2012].
  NODES
iOS 1
Note 5
os 9