67 aC
67 aC és un any del calendari romà que correspon al 687 Ab urbe condita en el còmput dels anys des de la fundació de Roma. Aquest any destaca per diversos esdeveniments polítics i militars a l'antiga Roma i a altres civilitzacions contemporànies. És especialment recordat per la promulgació de la Lex Gabinia, una llei romana que atorgava al general Pompeu poders extraordinaris per combatre la pirateria al mar Mediterrani. Aquesta campanya va ser un èxit destacat i va reforçar l'autoritat i la reputació de Pompeu com a líder militar.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 67 aC (lxvii aC) |
Islàmic | 710 aH – 708 aH |
Xinès | 2630 – 2631 |
Hebreu | 3694 – 3695 |
Calendaris hindús | -11 – -10 (Vikram Samvat) 3035 – 3036 (Kali Yuga) |
Persa | 688 BP – 687 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 184 |
Ab urbe condita | 687 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle ii aC - segle i aC - segle i | |
Dècades | |
90 aC 80 aC 70 aC - 60 aC - 50 aC 40 aC 30 aC | |
Anys | |
70 aC 69 aC 68 aC - 67 aC - 66 aC 65 aC 64 aC |
En el context històric més ampli, el 67 aC s’emmarca en el període tardorepublicà romà, caracteritzat per una forta inestabilitat política i lluites internes entre les diferents faccions de poder de Roma. També és una època de tensions i moviments significatius en altres regions del món antic, com el Pròxim Orient i la Mediterrània oriental.
Esdeveniments
modificaJudea
modifica- Aristòbul II és coronat rei.[2]
República Romana
modifica- Mani Acili Glabrió III i Gai Calpurni Pisó són cònsols.
- Durant la Quarta Guerra Mitridàtica, Mitridates VI Eupator venç els romans dirigits per Luci Valeri Triari en la batalla de Zela.
- Òstia és saquejada per pirates.[3]
- Pompeu guanya la guerra contra el pirates en la batalla de Coracesi. Pompeu es fa càrrec de Luci Licini del mandat de l'est.[1]
Xina
modifica- L'exèrcit de la dinastia Han comandat per Zheng Ji surt victoriós de la batalla de Jushi.[4]
Naixements
modifica- Princesa Arsinoe IV d'Egipte, filla de Ptolemeu XII Auletes i probablement de Cleòpatra V (també podria ser en el 68 aC).
Necrològiques
modifica- Salomé Alexandra, reina de Judea.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Nolla, Josep Maria. Girona romana: de la fundació a la fi del món antic. Ajuntament de Girona, 1987, p. 28. ISBN 978-84-505-5303-1.
- ↑ Valverde, Luis Amela. Varia historicorum I (en castellà). Punto Rojo Libros, 2021-10-28, p. 64. ISBN 978-84-19090-43-0.
- ↑ Hekster, O.; Schmidt-Hofner, Sebastian; Witschel, Christian. Ritual Dynamics and Religious Change in the Roman Empire: Proceedings of the Eighth Workshop of the International Network Impact of Empire (Heidelberg, July 5-7, 2007) (en anglès). BRILL, 2009-05-20, p. 130. ISBN 978-90-474-2827-5.
- ↑ Yu, Taishan. A History of the Relationships Between the Western and Eastern Han, Wei, Jin Northern and Southern Dynasties and the Western Regions (en anglès). Department of East Asian Languages and Civilizations, University of Pennsylvania, 2004, p. 75.
- ↑ Dubnow, Simon. Historia Universal del Pueblo Judío: Parte 2/10 (en castellà). Editorial Sigal, p. 140.