80è Esquadró de la RAF

80è Esquadró de la RAF
	;
Tipus	esquadrilla
Data de lleva	1 de setembre de 1917 – 1 de febrer de 1920; 8 de marc de 1937 – 1 de maig de 1955; 1 d'agost de 1955 - 28 de setembre de 1969
Fundació	1917
Dissolució	28 de setembre de 1969
País	Regne Unit
Branca	Royal Flying Corps (1917–1918); Royal Air Force (1918–1920, 1937–1969)
Arma	Caça (1917–1920, 1937–1955); Reconeixement militar (1955–1969)
Guerres i batalles
	I Guerra Mundial Lys; Front Occidental, 1918; Marne, 1918; Segona batalla del Somme, 1918; Segona Guerra Mundial Egipte & Líbia, 1940-43; Grècia, 1940-41; Syria 1941; El Alamein: Mediterrània, 1940-43; Itàlia, 1944; Sud-Est d'Europa, 1944; Normandia, 1944; Defensa del Regne Unit 1944; Fortalesa Europa, 1944; França & Alemanya, 1944-45; Arnhem; Rhin; Els honors marcats amb un asterisc apareixen sobre l'estendard de l'Esquadró.
Cultura militar
Divisa	Una campana; La insignia és en commemoració d'un dels primers commandants de l'esquadró, Maj. V.D. Bell
Lema	"Strike True"

El 80è Esquadró de la RAF va ser un esquadró del Royal Flying Corps i de la Royal Air Force actiu entre 1917 i 1969. Va estar operatiu tant a la I com a la II Guerra Mundial.

Història

Establiment i servei primerenc

Fundat a l'estiu de 1917 a RAF Montrose, equipat amb Sopwith Camel i preparat per ser un esquadró de caces, el 80è Esquadró va ser enviat a França per servir al Front Occidental a inicis de 1918, actuant inicialment en un paper de caces. Però les ofensives alemanyes del març del mateix any resultà amb l'esquadró sent reciclat a un paper d'atac a terra, tot i que encara amb els Camels. Seguí en aquest paper fins al final de la guerra. De resultes d'aquesta decisió, l'esquadró només va aconseguir tenir un únic as de l'aviació, Harold Whistler, tot i que reclamà aproximadament unes 60 victòries aèries.^[4]

Els Camels van ser substituïts per Sopwith Snipes al desembre, també en aquell any, l'esquadró va ser traslladat a Egipte al maig de 1919, on serví durant un breu període abans de ser convertit en el 56è Esquadró de la RAF.

Reinstauració i Segona Guerra Mundial

Hurricanes del 80è Esquadró a Palestina, juny de 1941.

L'esquadró va ser reformat al març de 1937 de nou com a 80è Esquadró, ara equipat amb avions Gloster Gauntlet. Però els Gauntlet eren considerats per molts com a desfasats, i van ser substituïts per Gloster Gladiator només dos mesos després. El 1938, l'esquadró tornà a Egipte com a "unitat de defensa aèria". Després de la declaració de guerra italiana sobre Líbia, el 80è va ser traslladat a la frontera egipto-líbia, però va ser enviada per ajudar els grecs durant la guerra italo-grega, en aquells moments ja equipat amb Hawker Hurricane.^[5] Després retornà al Regne Unit, sent enviat immediatament a Síria, també operant a Palestina i a Xipre durant 1941. Va ser totalment enviat a Xipre al juliol de 1941, abans de tornar a Síria al mes següent, unint-se a la lluita al nord d'Àfrica dos mesos després. Durant la batalla d'El Alamein va ser responsable de defensar les línies de comunicació. Es quedà en aquesta zona fins a inicis de 1944, quan retornà a la Gran Bretanya per preparar-se per l'operaicó Overlord, la invasió aliada d'Europa. Després de l'operació, l'esquadró va ser equipat amb avions Hawker Tempest, participant en les missions contra les bombes volant V-1. Quan aquestes van deixar de ser una amenaça, el 80è va ser traslladat al continent per tornar als seus deures com a unitat de caces fins al final de la guerra.

Postguerra i dissolució

Personal del 80è Esquadró enmig de parts d'un Mitsubishi F1M, amb insígnies indonèsies, a un aeròdrom i base d'hidroavions a Surabaya, Java, el gener de 1946. Al fons hi ha hidroavions Kawanishi N1K.

Com a part de les forces d'ocupació europees, la 8a Força Aèria Tàctica, l'esquadró continuà les seves tasques de reconeixement i patrulla destinada a Wunstorf, Alemanya, fins a ser destinada a Hong Kong al juliol de 1949 (els Tempests havien estat substituïts per Supermarine Spitfire F.24s el 1948). Durant la Guerra Civil Xinesa el 80è Esquadró va encarregar-se de la defensa de Hong Kong davant del que es percebia com amenaces comunistes. Els Spitfires van ser substituïts el 1951 per de Havilland Hornet, i l'esquadró continuà a Hong Kong fins a la seva dissolució l'1 de maig de 1955. Malgrat tot, dos mesos després va ser reformat com a unitat de reconeixement a RAF Laarbruch. Equipats amb Canberra PR.7s, va ser traslladat a Brüggen al juny de 1957 i fins al 28 de setembre de 1969, quan va ser definitivament dissolt.^[6]

Membres notables

Avions operats

De	A	Avió	Versió
Agost de 1917	Desembre de 1918	Sopwith Camel
Desembre de 1918	Febrer de 1920	Sopwith Snipe
Març de 1937	Març de 1937	Gloster Gauntlet	Mk.II
Març de 1937	Novembre de 1940	Gloster Gladiator	Mk.I
Jun 1940	Agost de 1940	Hawker Hurricane	Mk.I
Novembre de 1940	Març de 1941	Gloster Gladiator	Mk.II
Febrer de 1941	Gener de 1942	Hawker Hurricane	Mk.I
Gener de 1942	Abril de 1943	Hawker Hurricane	Mk.IIc
Abril de 1943	Abril de 1944	Supermarine Spitfire	Mk.Vc
Setembre de 1943	Gener de 1944	Supermarine Spitfire	Mk.IX
Gener de 1944	Abril de 1944	Supermarine Spitfire	Mk.Vb
Maig de 1944	Agost de 1944	Supermarine Spitfire	Mk.IX
Agost de 1944	Gener de 1948	Hawker Tempest	Mk.V
Gener de 1948	Gener de 1952	Supermarine Spitfire	F.24
Desembre de 1951	Maig de 1955	de Havilland Hornet	F.3 & F.4
Agost de 1955	Setembre de 1969	English Electric Canberra	PR.7

^[2]^[3]^[7]

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.rafweb.org/Sqn076-80.htm Arxivat 2010-03-28 a Wayback Machine. squadron history on RAFweb
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Halley 1988, pp. 149-150.
↑ ^3,0 ^3,1 Rawlings 1978, pp. 196-200.
↑ «80 Squadron». [Consulta: 29 setembre 2024].
↑ Roald Dahl, 'Going Solo'.
↑ Rawlings 1982, p. 92.
↑ Jefford 2001, p. 52.

Bibliografia

Halley, James J. The Squadrons of the Royal Air Force & Commonwealth 1918-1988. Tonbridge, Kent, UK: Air Britain (Historians) Ltd., 1988. ISBN 0-85130-164-9.
Jefford, Wing CommanderC.G. RAF Squadrons, a Comprehensive record of the Movement and Equipment of all RAF Squadrons and their Antecedents since 1912. Shrewsbury, Shropshire, UK: Airlife Publishing, 1988 (second edition 2001). ISBN 1-85310-053-6.
Rawlings, John D.R. Coastal, Support and Special Squadrons of the RAF and their Aircraft. London: Jane's Publishing Company Ltd., 1982. ISBN 0-7106-0187-5.
Rawlings, John. Fighter Squadrons of the RAF and their Aircraft. London: Macdonald and Jane's Publishers Ltd., 1969 (second edition 1976). ISBN 0-354-01028-X.
Shores, Christopher. Strike True: The Story of No. 80 Squadron Royal Air Force. Tonbridge, Kent, UK: Air-Britain (Historians) Ltd., 1986. ISBN 0-85130-126-6.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 80è Esquadró de la RAF

RAFWeb page Arxivat 2010-03-28 a Wayback Machine.

[1] {[enllaç sense format]} http://www.rafweb.org/Sqn076-80.htm Arxivat 2010-03-28 a Wayback Machine. squadron history on RAFweb

[Halley1988-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Halley 1988, pp. 149-150.

[Rawlings1978-3] 3,0 ^3,1 Rawlings 1978, pp. 196-200.

[4] «80 Squadron». [Consulta: 29 setembre 2024].

[5] Roald Dahl, 'Going Solo'.

[6] Rawlings 1982, p. 92.

[Jefford2001-7] Jefford 2001, p. 52.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]