Aèrope
Aèrope (en grec antic Ἀερόπη, "cara brumosa"), va ser, segons la mitologia grega, filla de Catreu, fill de Minos i rei de Creta.
 Aèrope i Tiestes  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Atreu |
| Pare | Catreu |
| Fills | Agamèmnon, Menelau, Anaxíbia i Tàntal (fill de Tiestes) |
| Germans | Apemòsine, Altèmenes i Clímene (filla de Catreu) |
Catreu tenia tres filles i un fill. Les noies eren Aèrope, Clímene i Apemòsine, i el noi, Altèmenes. Va consultar l'oracle per saber com moriria, i aquest li va dir que moriria a mans d'un dels seus fills. Catreu va guardar en secret la profecia, però Altèmenes la va conèixer i va fugir immediatament amb la seva germana Apemòsine per instal·lar-se a Rodes. Catreu va agafar Aèrope i Clímene i les donà a Naupli, el viatger, amb l'ordre de vendre-les com a esclaves, ben lluny. Naupli va portar les noies a Argos, on Aèrope es va casar amb Plístenes, rei del país. D'aquest matrimoni en van néixer Agamèmnon i Menelau.
Una altra llegenda diu que Catreu va entregar Aèrope a Naupli, no per por de ser mort per ella, sinó perquè s'havia entregat a un esclau. Li va dir que la llencés al mar. Segons aquesta versió, Aèrope no s'havia casat amb Plístenes, sinó amb Atreu, que va ser el pare d'Agamèmnon i Menelau. Per resoldre aquesta contradicció, s'explicava que la noia es va casar amb Plístenes, que era fill (o pare) d'Atreu, i que quan aquest va morir es va casar amb Atreu, i Agamèmnon i Menelau van ser criats per aquest.
Mentre estava casada amb Atreu es va deixar seduir pel seu cunyat Tiestes, i li va donar secretament el moltó d'or que garantia al seu marit el poder reial. Tot i això, Atreu va aconseguir mantenir-se en el tron gràcies a la intervenció de Zeus. Per castigar a la seva dona la va llençar al mar.
Pausànias parla d'una altra Aèrope, filla de Cefeu, que va ser amant d'Ares i que va morir en donar a llum un fill d'aquest déu. Però Ares va fer que el nen s'alimentés amb la llet de la seva mare morta.[1]
Referències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 11. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 9. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
- Kerényi, Karl. Die Mythologie der Griechen - Die Heroen-Geschichten, Múnic, 1992, ISBN 3-423-30031-0.
- Grant, Michael i Hazel, John. Lexikon der antiken Mythen und Gestalten, Múnic, 1980, ISBN 3-423-32508-9.
- von Ranke-Graves, Robert. Griechische Mythologie, Reinbek bei Hamburg (Rowohlt), 2003, ISBN 3-499-55404-6.
