Albanès

llengua il·lírica

L'albanès o albanés[1] (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees. És l'idioma oficial d'Albània i Kosovo[2] i en total hi ha uns 7 milions de persones que el tenen com a llengua materna. També té parlants entre els arbëreshë d'Itàlia.

Infotaula de llenguaAlbanès
Gjuhu Shqipë

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants6.920.000
Parlants nadius6.920.000
Oficial aAlbània i Kosovo
Autòcton deSud-est d'Europa
EstatAlbània, Kosovo, Macedònia del Nord, Itàlia, Sèrbia, Grècia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
Albanoid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i Albanian alphabet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAcadèmia de Ciències d'Albània Modifica el valor a Wikidata
Estudiat peralbanology (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1sq
ISO 639-2alb
ISO 639-3sqi
Glottologalba1267 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere55-AAA-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesqi Modifica el valor a Wikidata
ASCL3901 Modifica el valor a Wikidata
IETFsq Modifica el valor a Wikidata

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indoaris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Dialectes

modifica
 
Extensió geogràfica de l'albanès

Es divideix en tres dialectes:

Característiques

modifica

La llengua albanesa fou estandarditzada el 1909 i basada en el parlar d'Elbasan. A Kosovo i Macedònia del Nord parlen el gheg, però el 1974 decidiren unir la seva ortografia a l'albanesa.

L'albanès té 7 vocals, 29 consonants i dos dialectes principals. Els noms es declinen (amb els 5 casos més comuns, els del llatí). L'article es pot col·locar davant o darrere del nom flexionat. La morfologia del verb és força complexa. La majoria de paraules són planes, i es caracteritza per:

 
Evolució de les parles albaneses
  • Manté restes de l'il·líric, com mantua, mantia-mand, manze (esbarzer) i grössa-grresë (llima).
  • L'alfabet consta de les lletres a, b, c (ts), ç (tx), d, dh (com la d intervocàlica catalana), e, ë (vocal neutra), f, g, gj (dy), h, i, j (y), k, l, ll (l velar), m, n, nj (ny), o, p, q (ty), r, rr, s, sh, t, th (th anglesa de thing), u, v, x (dz), xh (dj), y (u francesa), z i zh (j catalana). Les â, ê i î són nasals en gheg.
  • El nom té tres gèneres i cinc casos.
  • Un nom és unit a un genitiu o adjectiu per una partícula declinativa: mali i veriut (la muntanya del Nord), mali i bukur (la bella muntanya).
  • El verb posseeix un imperfet, aorist, subjuntiu, optatiu, imperatiu, semipassiu i admiratiu.
  • El tosk es diferencia per la substitució de les construccions d'infinitiu per construccions de subjuntiu, per l'absència de vocals nasals, per canviar ue, uem per ua, uar, i per què a vegades transforma n en r.
  • El sistema verbal té arcaismes, com la retenció d'actius distints, i finals personals mitjans, i canvia la vocal final del present e en o en la forma de passat, com el bàltic: mbledh (transitiu), mblidhet (intransitiu) o mblodha (passat, 1a persona del singular).
  • Hi ha casos als noms, com bukë (pa) - buka (el pa) i als adjectius: një burrë i madh (un gran home) - dy burra te mëdhenj (dos grans homes).
  • El verb té nombroses formes irregulars, amb insertacions de casos objectius: i – a dhashë librin atij (Jo li dono el llibre; literalment, li'l jo dono el llibre a ell).

Ortografia

modifica

L'albanès s'ha escrit usant alfabets diversos des dels primers registres del segle xiv. La història de l'ortografia de l'idioma albanès està estretament relacionada amb l'orientació cultural i el coneixement de determinades llengües estrangeres entre els escriptors albanesos.[3] Els primers registres escrits albanesos procedeixen de l'àrea de Gheg a partir de grafies basades en l'italià o el grec. Originàriament, el dialecte Tosk utilitzava l'alfabet grec i en canvi el dialecte Gheg, l'alfabet llatí. Ambdós dialectes també havien fet servir la versió del turc de l'alfabet àrab, l'alfabet ciríl·lic, i també alfabets creats expressament per a l'albanès. En aquest sentit, cal citar l'alfabet d'Elbasan, l'alfabet vithkuqi (creat per Naum Veqilharxhi al segle xix), i altres alfabets com el de Todhri, el de Veso Bey i el de Jan Vellara (vegeu alfabets albanesos originals). Més concretament, els escriptors del nord d'Albània i sota la influència de l'Església catòlica van utilitzar l'alfabet llatí, i les del sud d'Albània i sota la influència de l'església ortodoxa grega, van emprar lletres gregues, mentre que altres a tot Albània i sota la influència de l'islam van usar lletres àrabs. Hi va haver intents inicials de crear un alfabet albanès original durant el període de 1750-1850. Aquests intents es van intensificar després de la Lliga de Prizren i van culminar amb el Congrés de Manastir on es reuniren els intel·lectuals albanesos del 14 al 22 de novembre de 1908, a Manastir (actual Bitola), per tal de decidir quin alfabet usar, i l'ortografia estandarditzada per a l'estàndard albanès. Així es va establir el llenguatge literari. L'alfabet triat i utilitzat des de llavors és l'alfabet llatí amb l'addició de les lletres <ë>, <ç>, i deu dígrafs: dh, th, xh, gj, nj, ng, ll, rr, zh i sh.

Segons Robert Elsie:[4]

El segle que va de 1750 a 1850 va ser una època de gran diversitat ortogràfica a Albània. En aquest període, la llengua albanesa es va escriure en almenys deu alfabets diferents, segurament un rècord per a les llengües europees. (...) les diverses formes en què es va registrar aquesta antiga llengua balcànica, des dels primers documents fins a principis del segle xx (...) consisteixen en adaptacions dels alfabets llatí, grec, àrab i ciríl·lic i (el que és encara més interessant) una sèrie de sistemes d'escriptura inventats localment. La majoria dels darrers alfabets s'han oblidat i són desconeguts fins i tot per als mateixos albanesos.[4]

Fonologia

modifica
Taula fonètica de les vocals
Fonemes Escrit Pronunciació com a...
/i/ i Igualada
/ɛ/ e bèstia
/a/ a casa
/ə/ ë

home

/ɔ/ o òpera
/y/ y en francès, voiture
/u/ u Urgell

Consonants

modifica
Taula de consonants segons l'IPA
Labial Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva p b t d c ɟ k g
Africada ts dz tʃ dʒ
Fricativa f v θ ð s z ʃ ʒ h
Nasal m n ɲ ŋ
Aproximant l j ɫ
Vibrant ɾ r
Consonants de l'albanès (escriptura i pronunciació)
Fonema (segons l'IPA) Escrit Pronunciació com a...
/p/ p Pallars
/b/ b Bossòst
/t/ t Tarragona
/d/ d Dinamarca
/c/ q semblant a l'anglès hot year o al grec kiri
/ɟ/ gj semblant a l'anglès did you o al grec gia
/k/ k Canet, Jonquera
/g/ g Gósol, Figueres
/ts/ c potser
/dz/ x dotze
/tʃ/ ç cotxe
/dʒ/ xh metge
/θ/ th en anglès, thing; en castellà, zapato, en grec Athina
/ð/ dh en anglès this, en grec Rodhos
/f/ f Figueres
/v/ v en català eivissenc, vint
/s/ s Sabadell
/z/ z pinzell
/ʃ/ sh xocolata
/ʒ/ zh Girona, pujada
/h/ h en anglès, hat
/m/ m Manresa
/n/ n Noguera
/ɲ/ nj Canyelles
/l/ l lògica
/j/ j hiena
/lˠ/ ll ela velaritzada, com en català núvol
/r/ rr ferro (el contrast entre rr i r és com en català)
/ɾ/ r cara

Hi ha una tendència en el parlar a confondre les oclusives palatals amb les africades palatals corresponents, és a dir: q [c] amb ç [tʃ], i per altra part gj [ɟ] amb xh [dʒ].

És considerada parla indoeuropea des del 1854 per Franz Bopp. L'albanès s'escriu des del segle xvi, alternant diferents alfabets (incloent-ne un de propi). A l'actualitat usa l'alfabet llatí. Al segle xv se'n va frenar l'ús per la invasió turca, però es va reprendre al segle xx.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Albanés en pronúncia occidental i albanès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
  2. «Constitució de la República de Kosovo». KUSHTETUTA E REPUBLIKËS SË KOSOVËS, pàg. 2. «Gjuhë zyrtare në Republikën e Kosovës janë Gjuha Shqipe dhe Gjuha Serbe.»
  3. Lloshi, Xhevat. Rreth alfabetit të shqipes: me rastin e 100-vjetorit të Kongresit të Manastirit. Skopje–Pristina–Tirana: Logos-A, 2008, p. 12.
  4. 4,0 4,1 Elsie, Robert. Albanian Alphabets: Borrowed and invented. Londres: CreateSpacace Independent Publishing Platform, 2017. ISBN 9781544294094. 
  NODES
Done 1
eth 2
see 1