Alfred Stevens

Alfred Stevens
	Alfred Stevens Fotografia de l'album Manet, BNF Gallica
Nom original	(fr) Alfred Émile Léopold Stevens
Biografia
Naixement	11 maig 1823 ; Brussel·les (Bèlgica)
Mort	24 agost 1906 (83 anys); 9è districte de París (França)
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 32 48° 51′ 31″ N, 2° 23′ 42″ E / 48.858479°N,2.394947°E; Grave of Stevens (en)
Formació	École nationale supérieure des beaux-arts París
Activitat
Lloc de treball	París (1861–1863); París (1855–1857); París (1852–1906); París (1844–1849); Brussel·les (1838–1844); París
Ocupació	Pintor, escriptor
Activitat	1839 - 1906
Gènere	Retrat
Moviment	Realisme, Pintura de gènere Impressionisme
Professors	François-Joseph Navez i Camille Joseph Etienne Roqueplan
Alumnes	Mathilde Dupré-Lesprit, Augusta Dohlmann, Marie Henriques, Sofie Holten i Jean Paul Sinibaldi
Influències	Gustave Courbet, Berthe Morisot
Carrera militar
Lleialtat	Guàrdia Nacional
Conflicte	setge de París
Obra
	Ce que l'on appelle le vagabondage, Chez soi, Tous les bonheurs Ophelia. Le Bouquet effeuillé,
Obres destacables	Obres destacables (1854) What is Called Vagrancy (en) ; (mil·lenni II) the widow (en) ; (1889) Histoire du siècle; (dècada del 1890) Chant passionné (fr) ;
Família
Germans	Joseph Stevens; Arthur Stevens
Parents	Robert Mallet-Stevens, besnebot; Mathilde Kindt, cunyada
Cronologia
	funeral (Notre-Dame-de-Lorette (en) )
Premis
	Comandant de la Legió d'Honor; Gran Oficial de l'Orde de Leopold ;
Obres destacables
	; La Parisienne japonaise, 1872, oli sobre tela, musée des beaux-arts de Liège

Alfred Stevens (Brussel·les, 11 de maig de 1823 - París, 29 d'agost de 1906) va ser un pintor belga.

Venia d'una família involucrada en les arts visuals: el seu germà gran, Joseph (1816-1892) i el seu fill Leopold (1966-1935) eren pintors, mentre que un altre germà, Arthur (1825-1899), va ser un comerciant d'art i crític. El seu pare, Leopold Stevens, que havia lluitat en les guerres napoleòniques en l'exèrcit de Guillem I dels Països Baixos, era un col·leccionista d'art que arribà a ser propietari de diverses aquarel·les d'Eugène Delacroix, entre altres artistes. Els pares de la seva mare van fundar el Café de l'Amitié, a Brussel·les, un lloc de trobada de polítics, escriptors i artistes. Tots els fills Stevens es van beneficiar de les persones que s'hi reunien, i de les habilitats socials que van adquirir en créixer al voltant de persones importants.^[1]

Biografia

Alfred Stevens va néixer a Brussel·les, on va ser format per François-Joseph Navez, deixeble al seu torn de Jacques-Louis David. Va estar actiu sobretot a París, on es va establir en 1844. Les seves primeres pintures reflectien la vida miserable de les classes baixes de París.

La seva pintura anomenada Ce qu'on appelle le vagabondage, va atreure l'atenció de Napoleó III en l'Exposició Universal de 1855. Durant un temps, els seus temes històrics i el seu gust pel kitsch oriental van fer que fos catalogat com un pintor acadèmic.

Des de 1860, va canviar de temàtica i va aconseguir un enorme èxit amb les seves pintures de dones joves vestides a l'última moda posant en elegants interiors. Les seves escenes interiors burgeses el van apropar més a Henri Gervex. Se'l coneix com el Gerard ter Borch francès, en homenatge al seu talent per a la representació dels petits detalls i les teles sumptuoses.

Va aconseguir un gran èxit en l'Exposició de París de 1867, on va rebre la Legió d'Honor. Es desenvolupava igualment en la cort imperial de Napoleó III i en l'alta societat, i també en els medis artístics i bohemis de la capital. Va ser un bon amic d'Edouard Manet, que el va presentar al seu propi cercle de relacions: Edgar Degas, Berthe Morisot i Charles Baudelaire.

La Fillette aux canards (1881).

Amb el pintor nord-americà establert a França James McNeill Whistler va compartir l'entusiasme pels gravats japonesos. També va pintar marines i escenes costaneres en un estil molt lliure, gairebé impressionista, proper a Eugène Boudin i Johan Barthold Jongkind.

Al final de la seva vida, el seu estil deixa veure certa similitud amb la del seu contemporani John Singer Sargent. Va publicar en 1886 Impressions sur la peinture, que va aconseguir un èxit considerable.

És, l'any 1900, el primer artista viu a aconseguir una exposició individual a l'Ecole des Beaux-Arts de París. Va deixar de pintar en la dècada de 1890 a causa de problemes de salut i va morir a París el 1906.

Les seves pintures van ser molt populars als Estats Units, on la poderosa família Vanderbilt va comprar moltes de les seves obres. No obstant això, la majoria es va quedar a França i Bèlgica.

L'any 2009 es va celebrar una exposició retrospectiva de la seva obra en el Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, a Brussel·les.^[2]

Galeria

La Baronessa de Mesnil de Saint-Front (1887)
El bany
Figures elegants en un saló
Sortiras amb mi, Fido? (1859)

Referències

↑ Alfred Stevens. 1823 Brussels – Paris 1906. Brussels and Mercatorfonds: Royal Museums of Fine Arts of Belgium, 2009, p. 11. ISBN 978-90-6153-876-9.
↑ «Exposición Alfred Stevens». [Consulta: 14 març 2012].^{[Enllaç no actiu]}

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Stevens

François Boucher, Alfred Stevens, Éditeur Rieder, París, 1930.
G. Van Zype, Els frères Stevens, 1936.
Alfred Stevens, Fonds Mercator, Brussel·les, 2009, ISBN 9789061538745 pàg. 207

[1] Alfred Stevens. 1823 Brussels – Paris 1906. Brussels and Mercatorfonds: Royal Museums of Fine Arts of Belgium, 2009, p. 11. ISBN 978-90-6153-876-9.

[2] «Exposición Alfred Stevens». [Consulta: 14 març 2012].^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]