Alfredo Ottaviani
Alfredo Ottaviani (nascut en Roma, el 29 d'octubre de 1890 i mort a la Ciutat del Vaticà, el 3 d'agost de 1979) fou un cardenal italià i un Prefecte emèrit de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Va servir com a secretari del Sant Ofici en la Cúria Romana des de 1959 a 1966 que eixe dicasteri va ser reorganitzat com la Congregació per a la Doctrina de la Fe, de la qual ell era Pro-Prefecte fins a 1968.[1]
(1966) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 octubre 1890 Roma |
Mort | 3 agost 1979 (88 anys) Ciutat del Vaticà |
Arquebisbe titular | |
5 abril 1962 – Diòcesi: bisbat de Berea | |
Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
1954 – 1958 ← Giuseppe Bruno – Eugène Tisserant → | |
Cardenal | |
12 gener 1953 – 8 gener 1968 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Pontifici Seminari Romà Major |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1962–), sacerdot catòlic (1916–), escriptor, teòleg |
Ocupador | Universitat Pontifícia Urbana Universitat Pontifícia Lateranense |
Consagració | 19 d'abril de 1962 per Joan XXIII |
Proclamació cardenalícia | 12 d'abril de 1953 per Pius XII Cardenal diaca de Santa Maria in Domnica |
Participà en | |
19 juny 1963 | conclave de 1963 |
11 octubre 1962 | Concili Vaticà II |
28 octubre 1958 | Conclave de 1958 |
Premis | |
Semper Idem |
Ottaviani fou una figura prominent en l'església del seu temps i va ser la principal veu conservadora en el Concili Vaticà II.
Referències
modifica- ↑ «Murió el cardenal Ottaviani». El País, 04-08-1979 [Consulta: 4 octubre 2022].