All de bruguera
L'all de bruguera (Allium ericetorum),[1] és una espècie de la família de les amaril·lidàcies que es pot trobar a tota Europa. Als Països Catalans és present als Pirineus centrals.
Allium ericetorum | |
---|---|
Estat de conservació | |
Dades insuficients | |
UICN | 172158 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asparagales |
Família | Amaryllidaceae |
Tribu | Allieae |
Gènere | Allium |
Espècie | Allium ericetorum Thore, 1803 |
Hàbitat
modificaEl seu hàbitat són landes, prats i llocs secs, terrenys silicícoles principalment de l'estatge montà i subalpí a una altitud d'entre 1000 i 1800 m. Quant a la seva forma vital, l'all de bruguera és un geòfit.
Descripció
modificaPlanta vivaç de 30-60 cm, amb bulbs fusiformes que poden aparèixer solitaris o en grups de 2 a 3, i rizoma molt curt; túnica externa fibrosa i grisa. Del bulb sorgeix una tija prima, cilíndrica, foliosa fins al terç. Les fulles són glabres, linears, planes i allargades, de marge pilós o llis. Una espata de 2 valves ovals i desiguals envolta la inflorescència. Aquestes valves són més curtes que la mateixa inflorescència i perduren en la fructificació. Les flors blanques o una mica groguenques formen umbel·les globuloses denses, esfèriques, que contenen entre 15 i 45 d'aquestes flors, sense bulbils i acampanulades; tenen pedicels iguals, més llargs que la flor, que arriben a fer uns 9 mm; els tèpals (no es diferencia entre sèpals i pètals) són el·líptics, obtusos i llisos, blancs o rosats en l'àpex i el nervi. L'androceu està format per 6 estams sortints, d'anteres rosades. L'ovari és súper, trilocular. El fruit és una càpsula globosa amb dues llavors negres a cada lòbul. Floreix d'agost a novembre.
Referències
modifica- ↑ «Allium ericetorum». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 març 2022].
Referències bibliogràfiques
modifica- Bolòs, O. et al.. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed., Barcelona: Pòrtic, 2005.