Amorgos
Amorgos (grec: Αμοργóς, Amorgós) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més oriental de l'arxipèlag, i la més pròxima a al Dodecanès. Té una superfície de 121 km² i 112 km de costa. La seva població era de 1.851 habitants el 2001.
Αμοργός (el) | |||||
Tipus | illa | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Grècia | ||||
Administració descentralitzada | administració descentralitzada de l'Egeu | ||||
Regió | Egeu Meridional | ||||
Unitat perifèrica | Regió de Naxos | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 126,346 km² | ||||
Banyat per | mar Egea | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 840 | ||||
Fus horari | |||||
Lloc web | amorgos.gr |
Té dos ports, tots dos a la costa que mira cap a Naxos: Katàpola a l'oest i Egiali a l'est. El punt més alt és a l'extrem est de l'illa, al cim del Kríkelo (821 m). La capital de l'illa, també Amorgos, és anomenada localment Khora (Χώρα, 'capital'), i es troba a l'interior, a 320 m per damunt de Katàpola.[1]
L'indret més conegut de l'illa és el petit monestir de Khozoviótissa, fundat el segle xi, que penja al mig d'un penya-segat a 300 m sobre el mar a la costa est, i que apareix a la pel·lícula El gran blau de Luc Besson.
Història
modificaL'illa ja va ser habitada durant el neolític, i va tenir la seva edat d'or durant la cultura ciclàdica del tercer mil·lenni aC, amb obres com, per exemple, l'ídol d'Amorgós. També s'han identificat restes de l'època minoica a Minoa. Part d'aquestes troballes es conserven al museu arqueològic local.
Amorgos (grec antic: Ἀμοργός, llatí: Amorgos)[2] apareix esmentada en la història poc sovint, i és coneguda principalment per ser el lloc on es va establir com a colon el poeta Semònides. En conseqüència, com a colònia de Samos, era una illa de parla jònica. A l'illa hi havia una fàbrica d'una classe de roba de lli que portava el nom d'Amorgos i que es tenyia de vermell amb una mena de liquen que encara es troba en aquell lloc.[3]
En època clàssica tenia tres polis (τρίπολις) que actuaven com a subjectes polítics independents, per bé que de vegades mantenien una política exterior conjunta. Aquestes ciutats eren Minoa, al centre, situada dalt del port de Katàpola; Arcèsine, al sud, situada a prop de la vila de Vrutsis; i Egíale, al nord, al costat de la vila de Tholària. Totes tres eren colònies de Samos, i ja no n'existeixen més que les ruïnes.[4]
L'illa va ser membre de la Lliga de Delos i de la Segona Lliga atenesa. Durant la Guerra de Làmia es va produir la Batalla d'Amorgos a la vista de l'illa. Amorgos va ser utilitzada repetidament com a destinació de l'exili dels personatges indesitjables durant l'Imperi Romà i el romà d'Orient, segons explica Tàcit.[5][3]
El 1537 va ser conquerida pels turcs. El 1832 va passar a formar part del recentment constituït Regne de Grècia. Durant la Dictadura dels Coronels es va tornar a fer servir com a lloc d'exili.[5]
Referències
modifica- ↑ «Population and housing census 18th march 2001» (en grec). National Statistical Service of Greece. Arxivat de l'original el 2015-09-21. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 214. ISBN 9788441224223.
- ↑ 3,0 3,1 Smith, William (ed.). «Amorgos». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 734.
- ↑ 5,0 5,1 «Amorgos». Topos. Aikaterini Laskaridis Foundation. [Consulta: 11 gener 2023].