Anagall
L' anagall, herba de caderneres, herba de canari, herba sabonera, morró blau, morró vermell, pic de gallina o tinya[1] (Lysimachia arvensis) és una espècie de planta amb flors del gènere Lysimachia dins la família de les primulàcies (Primulaceae),[2] és una planta força coneguda, que pot presentar flors blaves o vermelloses i es ruderal i freqüent a les terres de conreu.[3]
Lysimachia arvensis  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Primulaceae |
| Gènere | Lysimachia |
| Espècie | Lysimachia arvensis U.Manns i Anderb., 2009 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Anagallis arvensis |
El nom d'anagall prové d'Anagallis, el nom del gènere al que pertanyia aquesta espècie fins a l'any 2009, quan va ser integrat dins del gènere Lysimachia.[4]
Addicionalment pot rebre els noms d'alfàbrega borda, anagall blau, anagall de camp, anagall vermell, anagalls, borrissol, estrellada, gallinassa, herba de la pulmonia, marietes, mataconills, moragons, moragues, morró, morronets, morrons, morrons blaus, morrons vermells, morruts, pelosa blava, picapoll, sabonera i tinya borda. També s'han recollit les variants lingüístiques borró, borrons, morage, murró, murrons, murrons blaus i murrons vermells.[1]
Descripció
modificaÉs una petita planta herbàcia anual, les tiges, glabres, són quadrangulars i poden atènyer els 30 centímetres de llargària, les fulles són habitualment ovades, d'entre 5 i 25 mil·límetres de llarg, i es disposen de manera oposada. Les flors poden tenir la corol·la vermella o blava i amb cinc pètals. El fruit és una càpsula.[5][6]
El polimorfisme del color de la corol·la d'aquesta espècie[7] pot portar a confondre les plantes amb flors blaves amb l'espècie Lysimachia foemina, que havia estat considerada com una subespècie però que les anàlisis moleculars i morfològiques van portar al seu reconeixement com una espècie diferent.[8]
Taxonomia
modificaAquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778) dins del gènere Anagallis,[9] però l'any 2009 les investigacions dels botànics suecs Ulrika Manns i Arne A. Anderberg els van portar a incloure-la dins del gènere Lysimachia, i, en conseqüència, li van canviar el nom.[4][10]
Sinònims
modificaEls següents noms científics són sinònims de Lysimachia arvensis:[2]
- Sinònims homotípics
- Anagallis arvensis L.
- Anagallis arvensis subsp. phoenicea (Gouan) Vollm.
- Anagallis arvensis phoenicea var. Gouan
- Anagallis phoenicea Scop.
- Anagallis pulchella Salisb.
- Sinònims heterotípics
- Anagallis amoena Heldr.
- Anagallis arabica Duby
- Anagallis arvensis f. carnea (Schrank) Schinz & R.Keller
- Anagallis arvensis var. carnea (Schrank) Boenn.
- Anagallis arvensis decipiens Uechtr.
- Anagallis arvensis f. decipiens (Uechtr.) Schinz & R.Keller
- Anagallis arvensis var. immaculata Lej.
- Anagallis arvensis f. lilacina (Alef.) Schinz & R.Keller
- Anagallis arvensis var. lilacina Alef.
- Anagallis arvensis var. pallida Hook.f.
- Anagallis arvensis f. pallida (Hook.f.) Hyl.
- Anagallis arvensis var. platyphylla (Baudo) Durieu
- Anagallis arvensis subsp. platyphylla (Baudo) Batt.
- Anagallis arvensis var. platyphylloides Pau
- Anagallis arvensis f. purpurea (Douie) P.D.Sell
- Anagallis arvensis var. purpurea Douie
- Anagallis arvensis var. repens (DC.) Merino
- Anagallis arvensis var. tridyma Klett & Richt.
- Anagallis carnea Schrank
- Anagallis hadidii Chrtek & Osb.-Kos.
- Anagallis indica Sweet
- Anagallis jacquemontii Duby
- Anagallis mas Vill.
- Anagallis monelli M.Bieb.
- Anagallis orientalis Fisch., C.A.Mey. & Avé-Lall.
- Anagallis parviflora Loisel.
- Anagallis phoenicea var. verticillata Gray
- Anagallis platyphylla Baudo
- Anagallis punctifolia Stokes
- Anagallis repens DC.
- Lysimachia arvensis var. arvensis
- Lysimachia arvensis subsp. platyphylla (Baudo) Véla
Galeria d'imatges
modifica-
Plantes amb flors vermelloses -
Detall de les flors -
Fuits verds -
una càpsula oberta mostrant les llavors
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «anagall». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 maig 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Lysimachia arvensis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 12 maig 2023].
- ↑ «anagall ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 4,0 4,1 Manns i Anderberg, 2009, p. 51.
- ↑ Saleem, Hammad; Khurshid, Umair; Tousif, Muhammad Imran; Anwar, Sirajudheen; Awadh Ali, Nasser A.; Mahomoodally, Mohamad Fawzi; Ahemad, Nafees «A comprehensive review on the botany, traditional uses, phytochemistry, pharmacology and toxicity of Anagallis arvensis (L).: A wild edible medicinal food plant». Food Bioscience, vol. 52, 4-2023, pàg. 132-333. DOI: 10.1016/j.fbio.2022.102328.
- ↑ Jiménez-López et alii, 2020, p. 3.
- ↑ Ortiz et alii, 2015, p. 143.
- ↑ Manns i Anderberg, 2009, p. 52.
- ↑ «Anagallis arvensis L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 13 maig 2023].
- ↑ «Lysimachia arvensis (L.) U.Manns & Anderb.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 13 maig 2023].
Bibliografia
modifica- Manns, Ulrika; Anderberg, Arne A. «New combinations and names in Lysimachia (Myrsinaceae) for species of Anagallis, Pelletiera and Trientalis» (en anglès). Willdenowia, vol. 39, núm. 1, 07-07-2009, pàg. 49-54. DOI: 10.3372/wi.39.39103.
- Ortiz, P.L.; Berjano, R.; Talavera, M.; Rodríguez-Zayas, L.; Arista, M. «Flower colour polymorphism in Lysimachia arvensis: How is the red morph maintained in Mediterranean environments?» (en anglès). Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics, vol. 17, núm. 2, 4-2015, pàg. 142-150. DOI: 10.1016/j.ppees.2015.01.004.
- Jiménez-López, Francisco J.; Ortiz, Pedro L.; María, Talavera; Montserrat, Arista «Reproductive Assurance Maintains Red-Flowered Plants of Lysimachia arvensis in Mediterranean Populations Despite Inbreeding Depression». Frontiers in Plant Science, vol. 11, 11-2020, pàg. 1-15. DOI: 10.3389/fpls.2020.563110.
