Viquipèdia

Ancoratge (fixació)

Ancoratge és un terme amb un significat ampli. Es poden trobar tants tipus d'ancoratges, com necessitats d'ancorar, fixar, subjectar i penjar coses que hi hagin, per exemple pern d'ancoratge. Existeixen gammes molt variades d'ancoratges propis del món de la construcció en general, edificis, cases, ponts i tot tipus d'obra civil o els kits de moblatge. En el món de la mineria hi ha altres tipus d'ancoratges, hi ha ancoratges especials per a la construcció de túnels, ancoratges per a càrregues extremes, càrregues pesants i càrregues lleugeres. En principi, tot el que l'home construeix i fabrica ha de ser ancorat o fixat d'alguna manera.

Cargols en una gran varietat de tipus i mides per a diferents propòsits. Un quart de dòlar (diàmetre de 24 mm) per veure'n l'escala.

En la construcció en general es fabriquen amb una barra rodona amb rosca en un o els dos extrems, depenent si aquest és recte o té un extrem corbat, amb forma de L , J o U (brida), s'utilitza generalment en murs, pisos de formigó o altres elements constructius, per a la fixació, o subjecció de maquinàries o estructures (Des de prestatgeries, fins torres d'altura, coberts, muntatge de motors, generadors, bombes, etc...)

Hi ancoratges especials per a formigons fissurats i no fissurats, per a zones sísmiques. Hi ancoratges especials per a murs i envans (guix cartró). Ancoratges especials per a estructures metàl·liques, ancoratges per a fusta, entre d'altres.

Els ancoratges han de complir normes internacionals de qualitat per garantir diferents característiques segons el seu tipus i ús. Resistència a la tracció, al tall o cisallament, duresa, flexibilitat, entre altres característiques.

Fabricació dels ancoratges [1]

modifica

Són fabricats normalment amb acer d'un contingut de carboni baix i mitjà, sense recobriment (negre) o recoberts mitjançant galvanitzat en fred, per immersió o altres procediments afins. Els ancoratges per a majors exigències són fabricats amb acers aliats, SAE 4140, SAE 4340, etc. Per a l'obtenció de la qualitat requerida en la fabricació d'un ancoratge, cal tenir en compte procediments o normes com ASTM, AISI, SAI, DIN, entre d'altres.

Tipus d'Ancoratge:

 

Materials

modifica

Hi ha tres tipus d'acer principals que s'utilitzen a les indústries: acer inoxidable, acer al carboni i acer aliat. El grau principal utilitzat en cargols d'acer inoxidable: sèries 200, sèries 300 i sèries 400. El titani, l'alumini i diversos aliatges també són materials de construcció habituals per als cargols metàl·lics. En molts casos, es poden aplicar recobriments o xapats especials als cargols metàl·lics per millorar-ne les característiques de rendiment, per exemple, millorant la resistència a la corrosió. Els revestiments/xapats comuns inclouen zinc, crom i galvanitzat en calent.[2][3]

 
Cargol estructural d'acord amb la norma DIN 6914[4] amb volandera DIN 6916[5] i femella UNI 5587.[6]

Tipus d'ancoratge

modifica

Se solen trobar els següents tipus d'ancoratge:

  • Ancoratge en forma de J amb corba desplaçada
  • Ancoratge en forma corba en angle recte
  • Ancoratge càncam d'ull tancat
  • Ancoratge en forma corba rodona
  • Ancoratge en forma corba d'angle agut
  • Ancoratge càncam d'ull obert
  • Ancoratge en forma de corba quadrada
  • Ancoratge recte
  • Abraçadora recta
  • Abraçadora corba

Aplicacions

modifica

En seleccionar un cargol per a aplicacions industrials, és important considerar una varietat de factors. Cal tenir en compte el roscat, la càrrega aplicada sobre el cargol, la rigidesa del cargol i la quantitat de cargols necessaris.

En triar un cargol per a una aplicació determinada, és important conèixer els detalls d'aquesta aplicació per ajudar a seleccionar el material adequat per a lús previst. Els factors que cal considerar inclouen:

  • Accessibilitat
  • Entorn on s'utilitzarà, inclosa la temperatura, l'exposició a l'aigua i elements potencialment corrosius
  • Procés d'instal·lació
  • Materials a unir
  • Reutilitzabilitat
  • Restriccions de pes[7]

Importància dels estàndards

modifica

Històricament, per exemple, els cargols, perns i femelles nord-americans no eren completament intercanviables amb els seus homòlegs britànics i, per tant, no encaixaven correctament als equips britànics. Això, en part, va ajudar al desenvolupament de nombroses normes i especificacions militars dels Estats Units (United States Military Standards) per a la fabricació de pràcticament qualsevol peça d'equip que s'utilitzi amb fins militars o de defensa, inclosos els cargols. La Segona Guerra Mundial va ser un factor important en aquest canvi.

Un component clau de la majoria de les normes militars és la traçabilitat. En poques paraules, els fabricants de material han de poder rastrejar els seus materials fins a l'origen i proporcionar traçabilitat de les peces que ingressen a la cadena de subministrament, generalment mitjançant codis de barres o mètodes similars. Aquesta traçabilitat té com a objectiu ajudar a garantir que es facin servir les peces correctes i que es compleixin els estàndards de qualitat en cada pas del procés de fabricació; A més, així les peces de qualitat inferior poden rastrejar-se fins a l'origen.[8]

Sector industrial

modifica

Com a exemple, el 2005, es va estimar que la indústria de cargols dels Estats Units operava 350 plantes de fabricació i feia servir 40.000 treballadors. La indústria està fortament lligada a la producció d'automòbils, avions, electrodomèstics, maquinària agrícola, construcció comercial i infraestructura. Als Estats Units s'utilitzen més de 200 mil milions de cargols a l'any, 26 mil milions a la indústria automotriu. El distribuïdor de cargols més gran a Amèrica del Nord és Fastenal Company.[9]

Elements d’unió

modifica
 
Una varietat de relligadors de llautó (amb dues potes de diferent longitud per obrir fàcilment).
 
Plat de lleves (en vermell) en un motor radial.[10]
 
Rebló provisional.

Dins dels tipus d'unions es poden considerar la unió de forma, [11] la unió de força i la unió amb element d'unió. Hi ha unions combinades de les tres anteriors (de dos en dos o totes tres).

Els elements d’unió, ancoratges o similars són peces auxiliars que permeten la unió de dues o més peces formant un conjunt (que integra les dues peces i la peça auxiliar).

  • Elements d'unió roscats.

Un element d’unió roscat té una rosca externa o interna.[12] Els tipus més freqüents són el cargol, i la femella, amb la presència de volandera.

Altres variants d’ancoratge inclouen les següents:

 
Circlips interns i externs
  • fermall de pressió («Clutch (pin fastener)»)
  • Xinxeta [36][37]
  • Brida (fontaneria)
  • alamara[38][39]
  • Ullet metàl·Iic [40]
  • Gafet [41][42]
  • Veta adherent
    • Velcro
  • forrellat [43]
  • clau i rebló
    • rebló rodó sòlid
    • rebló semi-tubular
    • rebló cec [44]
  • clavilla de tenda
  • femella estampada
  • agulla de cap
  • manilla
  • falca d’unió
  • clavilla (fusteria)
  • clàvia
  • clip R
  • agulla imperdible
  • passador partit
  • passador elàstic
  • passador cònic
  • anell de retenció
    • circlip
    • e-ring
  • semblant a rebló
    • femella insertada
  • buló per a roca
  •  goma elàstica
  • tac (construcció)
  • fermall de pressió
  • sivella elàstica
  • grapa
  • costura
  • corretja (estri)
  • («tie»)?
  • ancoratge expansor
  • (tolerance ring)?
  • (treasure tag)?
  • brida torçable
  • cremallera (mecanisme)

Referències

modifica
  1. ↑ Reinaldo Marcoleta. «Europer Ltda. Fabrica anclajes». Arxivat de l'original el 2019-10-27. [Consulta: 25 agost 2017].
  2. ↑ «Materials & Coatings». Fastener Solutions. Arxivat de l'original el 2017-08-16. [Consulta: 16 gener 2017].
  3. ↑ «Best Screwdriver Set». Prot Guide.
  4. ↑ «DIN 6914 - High-strength injection structural bolts». [Consulta: 9 enero 2024].
  5. ↑ «DIN 6916 - Slices, round, for HV connections» (en inglés). [Consulta: 9 enero 2024].
  6. ↑ «Thick Hexagon Nuts (Special Purpose) - ISO Metric Coarse and Fine Thread - Finish A» (en inglés). [Consulta: 9 enero 2024].
  7. ↑ «Material Finishes». AALL American Fasteners. Arxivat de l'original el 2019-04-03. [Consulta: 9 enero 2024].
  8. ↑ «Why Traceability Matters». B & B Electro-Mechanical. Arxivat de l'original el 2019-04-14. [Consulta: 16 gener 2017].
  9. ↑ «The industry today» (en anglès). The North American fastener industry. Industrial Fasteners Institute. Arxivat de l'original el 2008-06-13. [Consulta: 8 febrer 2009].
  10. ↑ Esteban Oñate, A. Motores de pistón para aviones. Módulo 16 (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A, 2016, p. 46. ISBN 978-84-9732-979-8. 
  11. ↑ Altenbach, H.; Johlitz, M.; Merkel, M. [et al.].. Lectures Notes on Advanced Structured Materials. Springer International Publishing, 2022, p. 204 (Advanced Structured Materials). ISBN 978-3-031-11589-9. 
  12. ↑ Groover, Mikell P. Fundamentals of Modern Manufacturing: Materials, Processes, and Systems (en anglès). 4a ed. John Wiley and Sons, 2010, p. 767. ISBN 978-0-470-46700-8. 
  13. ↑ Hoehler, Matthew S.; Eligehausen, Rolf «Behavior and testing of anchors in simulated seismic cracks». ACI Structural Journal, 105, 3, 2008, pàg. 348–357. ISSN: 0889-3241.
  14. ↑ Whitney, William Dwight. "Batten, N.2." Def. 1. The Century Dictionary. Vol. 1. New York: Century, 1889. 476. Print.
  15. ↑ «llata d'empostissar» (en castellà). TERMCAT. [Consulta: 31 agost 2024].
  16. ↑ «Bolt | Definition of Bolt by Merriam-Webster». Merriam-webster.com. [Consulta: 11 abril 2016].
  17. ↑ Machinery's Handbook. 21. New York: Industrial Press, 1980, p. 1131. 
  18. ↑ AA.VV.. Enciclopedia de Ciencia y Técnica, Tomo 13 Tornillos y tuercas (en castellà). Salvat Editores, 1984. ISBN 84-345-4490-3. 
  19. ↑ «Ancoratge (fixació)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 31 agost 2024].
  21. ↑ Brynjolson, R. Teaching Art: A Complete Guide for the Classroom. Portage & Main Press, 2010, p. 300. ISBN 978-1-55379-195-9. 
  22. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sivella». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  23. ↑ de Valbuena, M. Diccionario universal latino-español (en castellà). Imprenta Real, 1808, p. 300. 
  24. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Botó». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  25. ↑ «Bridas y Sujeción de Cables» (en castellà). Soluciones para el cableado, 01-01-1970. [Consulta: 1r setembre 2024].
  26. ↑ Cardona Foix, S.; Clos Costa, D. Teoria de màquines. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2010, p. 23 (Libros UPC en acceso abierto). ISBN 978-84-9880-379-2. 
  27. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 1r setembre 2024].
  28. ↑ Whitman, W.C.; Johnson, W.M.. Tecnología de la refrigeración y aire acondicionado tomo I. Fundamentos (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A, 2000, p. 93 (Tecnología de la refrigeración y aire acondicionado /William C. Whitman, William M. Johnson). ISBN 978-84-283-2657-5. 
  29. ↑ United States Department of the Army. Technical Manual: TM., 1970, p. 6-PA12. 
  30. ↑ Ward, J. The Perfection of the Paper Clip: Curious Tales of Invention, Accidental Genius, and Stationery Obsession. Atria Books, 2020. ISBN 978-1-4767-9987-2. 
  31. ↑ Instructables. Office Weapons!. Instructables, 2011, p. 40. ISBN 978-1-936605-73-6. 
  32. ↑ «Guide to Clips». Mueller Electric, 19-02-2018. Arxivat de l'original el February 15, 2022. [Consulta: 19 febrer 2018].
  33. ↑ Black, B. Workshop Processes, Practices and Materials. Taylor & Francis, 2010, p. 188. ISBN 978-1-136-43322-1. 
  34. ↑ Pins, <http://www.mcmaster.com/#hairpin-clips/=39f37f>. Consulta: 19 agost 2009.
  35. ↑ Baisya, R.K.; Das, G.G.. Aesthetics in Marketing. SAGE Publications, 2008, p. 255. ISBN 978-0-7619-3595-7. 
  36. ↑ Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana. Salvat y compa., s. en c., 1911, p. 236 (Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana). 
  37. ↑ Ward, J. The Perfection of the Paper Clip: Curious Tales of Invention, Accidental Genius, and Stationery Obsession. Atria Books, 2020, p. 15. ISBN 978-1-4767-9987-2. 
  38. ↑ Mena, M.Á.G.. Colección pedagógico textil de la Universidad Complutense de Madrid (en castellà). Editorial Complutense, S.A., 1994, p. 91. ISBN 978-84-600-8989-6. 
  39. ↑ de Estrella, J.C.C.; Sylvius, A.; Nicolaï, A. El felicissimo viaje d'el muy alto y muy poderoso principe Don Phelippe, hijo d'el emperador Don Carlos Quinto maximo, desde Españo à sus tierras dela baxa Alemaña, con la descripcion de todos los estados de Brabante y Flandres, escrito en quatro libros (en castellà). en casa de Martin Nucio, 1552, p. 325-IA1. 
  40. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 23 maig 2024].
  41. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 7 setembre 2024].
  42. ↑ Vaughan, S.; García, L.P.. Anatomia d'un engany (en aragonès). ROCA EDITORIAL, 2018, p. 6. ISBN 978-84-17167-29-5. 
  43. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 10 setembre 2024].
  44. ↑ Fournier, R. Metal Fabricator's Handbook: Fabrication Techniques for Race, Custom, & Restoration Use, Revised and Updated. Penguin Publishing Group, 1990, p. 21. ISBN 978-0-89586-870-1. 

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ancoratge_(fixació)&oldid=34124498»
  NODES
Done 1
Todos 1