André Édouard Marcel Turcat (23 d'octubre de 1921 - 4 de gener de 2016)[1] va ser un pilot de proves francès.

Plantilla:Infotaula personaAndré Turcat
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) André Édouard Marcel Turcat Modifica el valor a Wikidata
23 octubre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 2016 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Beurecuelh (França) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Europeu

13 octubre 1980 – 17 setembre 1981

Circumscripció electoral: França
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Polytechnique
École du personnel navigant d'essais et de réception
Lycée Thiers Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiYves Bruand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, aviador, pilot de proves Modifica el valor a Wikidata
PartitReagrupament per la República Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Premis

Es va graduar a l'Escola Politècnica de França École, Turcat es va unir a la força aèria francesa lliure durant els últims anys de la Segona Guerra Mundial i es va quedar amb Armée de l'Air després de la guerra. Durant la guerra de la Indoxina, Turcat va servir com a pilot d'avions de transport C-47 i ha demostrat habilitats excepcionals en el maneig d'un seguit d'emergències de vol, la qual cosa els va valer una assignació a Epner, l'escola francesa de prova pilot. Poc després de graduar-se, Turcat es va fer càrrec de la campanya de proves del Grifo Nord 1500, un dels primers ramjets del món alimentat per avió. Durant aquest programa, Turcat va volar el Griffon a Mach 2,19, una gesta que li va valer el Trofeu Harmon el 1958. Uns mesos més tard (25 de febrer de 1959), Turcat va trencar el rècord mundial de velocitat de més de 100 quilòmetres amb el Griffon en mitjana 1.643 km/h.

Turcat i el Concorde

modifica

Turcat va deixar als militars després que el programa Griffon va acabar i es va unir al fabricant estatal d'avions Sud Aviation com el transport supersònic Concorde (SST) va ser muntat. Es va convertir en pilot de proves cap del Concorde i director de proves de vol del Sud Aviation. El 2 de març de 1969, Turcat va tenir l'honor d'aixecar el peu del primer prototip del Concorde per al seu primer vol. Més tard aquest mateix any (1 d'octubre), també estava en els controls per al primer vol supersònic Concorde. Turcat va dur a terme la resta de la part francesa del programa de proves Concorde (Brian Trubshaw ser el pilot de proves cap en el costat britànic) i es va retirar del servei actiu de vol a finals de 1970. Tant Turcat i Trubshaw van ser guardonats amb el Premi Ivan C. Kincheloe pel seu treball al programa de proves Concorde.

Ell és el fundador i el primer president d'Académie nationale de l'air et de l'espace (ANAE) el 1983. L'Acadèmia es coneix com a Académie de l'Air et de l'Espace des de 2007. Ell estava present a bord del Concorde d'Air France (F-BVFC) durant el seu vol de jubilació, el 27 de juny de 2003, a la planta d'Airbus a Tolosa de Llenguadoc, on es va construir l'avió francès. També és autor i ha escrit uns quants llibres. Entre les últimes Concorde Batailles essais (1977) i Pilote d'Essais: Mémoires (2005), en francès.

Referències

modifica
  NODES
Association 1
Project 2