Anió (àtom)

Un anió és un ió amb càrrega elèctrica negativa, és a dir, que ha guanyat més electrons.^[1]^[2] Els anions monoatòmics es descriuen amb un estat d'oxidació negatiu. Els anions poliatòmics es descriuen com un conjunt d'àtoms units amb una càrrega elèctrica global negativa, variant els seus estats d'oxidació individuals.

Tipus

Hi ha dos tipus d'anions: monoatòmics i poliatòmics.

Anions poliatòmics

Es poden considerar com a precedents d'una molècula que ha perdut protons, o d'un àcid que ha guanyat protons.

Nomenclatura tradicional

Es nomenen amb la paraula ió o anió, seguida del nom del metall acabat en -ito si actua amb la covalència major o en -lligo si actua amb la valència menor. Exemple:

Substància	Nom
H₂SO₃	Àcid sulfurós
SO₃^2-	Anió sulfit
H₂SO₄	Àcid sulfúric
SO₄^2-	Anió sulfat

Nomenclatura sistemàtica

Es nomenen com els àcids però anteposant la paraula ió o anió, i traient "d'hidrogen". Exemple:

Substància	Nom
H₂SO₃	Trioxosulfat (IV) d'hidrogen
SO₃^2-	Anió trioxosulfat (IV)
H₂SO₄	Tetraoxosulfat (VI) d'hidrogen
SO₄^2-	Anió tetraoxosulfat (VI)
HNO₂	Dioxonitrat (III) d'hidrogen
NO₂^-	Anió dioxonitrat (III)
HClO₄	Tetraoxoclorat (VII) d'hidrogen
ClO₄^-	Anió tetraoxoclorat (VII)

Anions àcids

Provenen d'un àcid polipròtic que ha perdut part dels seus àtoms d'hidrogen com a protons. Els Àcids polipròtics (o Àcids polibàsics) són àcids que tenen més d'un hidrogen ionitzable.

Nomenclatura tradicional

Es nomenen com l'ió corresponent, però afegint la paraula àcid i utilitzant prefixos multiplicadors quan hi hagi més d'un.

Substància	Nom
H₃PO₄	Àcid fosfòric
H₂PO₄^-	Anió fosfat diàcid
HPO₄^2-	Anió fosfat monoàcid
PO₄^3-	Anió fosfat
H₂SO₃	Àcid sulfurós
HSO₃^-	Anió sulfit àcid
SO₃^2-	Anió sulfit

Pels àcids dipròtics (amb dos hidrògens en la seva fórmula) es manté encara en el comerç i la indústria un sistema de nomenclatura antic, però no recomanat. Consisteix a nomenar l'anió amb el prefix bi-.

Substància	Nom
H₂CO₃	Àcid carbònic
HCO₃^-	Anió bicarbonat
CO₃^2-	Anió carbonat
H₂SO₃	Àcid sulfurós
HSO₃^-	Anió bisulfit
SO₃^2-	Anió sulfit
H₂SO₄	Àcid sulfúric
HSO₄^-	Anió bisulfat
SO₄^2-	Anió sulfat

Nomenclatura sistemàtica

Es nomenen com l'ió corresponent, però anteposant el prefix hidrogen- amb el prefix multiplicador corresponent.

Substància	Nom
H₃PO₄	Tetraoxofosfat (V) d'hidrogen
H₂PO₄^-	Anió dihidrogentetraoxofosfat (V)
HPO₄^2-	Anió monohidrogentetraoxofosfat (V)
PO₄^3-	Anió tetraoxofosfat (V)
H₂SO₃	Trioxosulfat (IV) d'hidrogen
SO₃^2-	Anió trioxosulfat (IV)

Per a una millor comprensió realitzem un esquema de classificació, degut a que no és una classificació rígida.

Esquema de classificació

Classe (A)

Desprenen gasos amb l'àcid clorhídric o sulfúric diluït: carbonat, bicarbonat, sulfit, tiosulfat, sulfur, nitrit, hipoclorit, cianur i cianat. Estan inclosos els del (I) amb l'agregat dels següents: florur, clorur, bromur, iodur, nitrat, clorat, perclorat, bromat i yodat, borat *, ferrocianur, ferricianur, tiocianat, formiat, acetat, oxalat , tartrat i citrat.

Classe (B)

Reaccions de precipitació: sulfat, persulfat **, fosfat, fosfito, hipofosfito, arseniat, arsenito, silicat, fluorosilicat, salicilat, benzoat i succinat. Reaccions d'oxidació i reducció en dissolució: manganat, permanganat, cromat i dicromat.

Anions comuns

Nom formal	Fórmula	Nom alternatiu
Anions simples
Arsenur	As³⁻
Azida	N₃⁻
Bromur	Br⁻
Carbur	C⁴⁻
Clorur	Cl⁻
Fluorur	F⁻
Fosfur	P³⁻
Hidrur	H⁻
Nitrur	N³⁻
Òxid	O²⁻
Peròxido	O₂²⁻
Sulfur	S²⁻
Iodur	I⁻
Oxoanions
Arsenat	AsO₄³⁻
Arsenit	AsO₃³⁻
Borat	BO₃³⁻
Bromat	BrO₃⁻
Hipobromit	BrO⁻
Carbonat	CO₃²⁻
Hidrogencarbonat	HCO₃⁻	Bicarbonat
Clorat	ClO₃⁻
Perclorat	ClO₄⁻
Clorit	ClO₂⁻
Hipoclorit	ClO⁻
Cromat	CrO₄²⁻
Dicromat	Cr₂O₇²⁻
Iodat	IO₃⁻
Nitrat	NO₃⁻
Nitrit	NO₂⁻
Fosfat	PO₄³⁻
Hidrogenfosfat	HPO₄²⁻
Dihidrogenfosfat	H₂PO₄⁻
Permanganat	MnO₄⁻
Fosfonat	PO₃³⁻
Sulfat	SO₄²⁻
Tiosulfat	S₂O₃²⁻
Hidrogensulfat	HSO₄⁻	Bisulfat
Sulfit	SO₃²⁻
Hidrogensulfit	HSO₃⁻	Bisulfit
Aniones d'àcids orgànics
Acetat	C₂H₃O₂⁻
Format	HCO₂⁻
Oxalat	C₂O₄²⁻
Hidrogenxalat	HC₂O₄⁻	Bioxalat
Otros aniones
Hidrogensulfur	HS⁻	Bisulfur
Tel·lurur	Te²⁻
Amidur	NH₂⁻
Cianat	OCN⁻
Tiocianat	SCN⁻
Cianur	CN⁻
Hidròxid	OH⁻

Marxa analítica dels anions més comuns

Els anions més freqüents en un laboratori no es poden separar de forma tan clara com els cations. La major part de les vegades s'identificaran de manera directa, mentre que unes altres se separaran en grans grups precipitant amb cations i, a partir d'aquests precipitats, s'identifiquen aquests anions. No obstant això, en laboratori és bastant més difícil analitzar els anions presents que els cations. Generalment, en el laboratori, la marxa analítica d'anions es fa primer eliminant tots els cations existents precipitant amb hidròxid de sodi o carbonat de sodi. A continuació es fan tres assajos preliminars.

Les sals típicament estan formades per cations i anions (encara que l'enllaç mai és purament iònic, sempre hi ha una contribució covalent).

Acetat.
L'ADN és un anió.
Moltes proteïnes són aniòniques a pH fisiològic.

Referències

↑ Nemer, Beatriz Virginia Cervantes. Manual pedagógico de prácticas de química general en microescala (en castellà). Universidad Iberoamericana, 2006. ISBN 9789688595947.
↑ [1] Principios de química: los caminos del descubrimiento, pag f-24 en Google libros

Vegeu Anió (àtom) en el Viccionari, el diccionari lliure.

[1] Nemer, Beatriz Virginia Cervantes. Manual pedagógico de prácticas de química general en microescala (en castellà). Universidad Iberoamericana, 2006. ISBN 9789688595947.

[2] [1] Principios de química: los caminos del descubrimiento, pag f-24 en Google libros

[1]

[2]