Anna Lizaran i Merlos

Anna Lizaran i Merlos
Biografia
Naixement	31 agost 1944 ; Esparreguera (Baix Llobregat)
Mort	12 gener 2013 (68 anys); Barcelona
Causa de mort	càncer
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	actriu de teatre, actriu de televisió, actriu de cinema, directora de cinema
Activitat	1976 -
Família
Germans	Lola Lizaran i Merlos
Premis
	(2009) Gaudí a la millor protagonista femenina; (2008) Medalla al treball President Macià; (2005) Premi Ciutat de Barcelona, per l'obra Un matrimoni de Boston; (2003) Premi Nacional de Teatre; (2002, 2005, 2006, 2010, 2011) Premi Butaca a la millor actriu teatral; (2001) Premi Max a la millor actriu protagonista, per l'obra Tot esperant Godot; (2000) Creu de Sant Jordi; (1998) Premi Butaca a la millor actriu catalana de cinema, per l'obra La primera noche de mi vida; (1997) Premi Butaca a la millor actriu catalana de cinema, per l'obra Actrius; (1984) Premio Nacional de Teatro; (1982) Premi Memorial Margarida Xirgu ;

Anna Lizaran i Merlos (Esparreguera, Baix Llobregat, 31 d'agost de 1944 - Barcelona, 11 de gener de 2013^[1]^[2]) va ser una actriu de teatre, cinema i televisió catalana, germana de la també actriu Lola Lizaran.^[3]^[4]

Biografia

Filla d'una modista i d'un mecànic,^[2] va demostrar la seva afecció pel teatre ja de ben petita. Va estudiar art dramàtic al Centre d'Estudis Experimentals de Barcelona i va ser un dels primers membres del grup teatral Comediants.^[5] El 1974 es va establir a París per estudiar amb el mim Jacques Lecoq. Tornà el 1976 i va començar a treballar al Teatre Lliure, del qual va ser un dels membres fundadors.^[2]

Al llarg de la seva carrera va intervenir tant en cinema, on va treballar al costat de directors com Pedro Almodóvar, Francesc Betriu, Rosa Vergés o Ventura Pons, com a la televisió, participant en produccions com Jet Lag, La Mari, L'un per l'altre, Porca misèria o La Via Augusta. L'any 1995 va fer la seva única incursió en la direcció teatral, amb l'obra Arsènic i puntes de coixí, al Teatre Lliure de Gràcia, amb Carme Molina, Conxita Bardem, Montse Guallar i Jordi Bosch i Palacios, entre altres actors.

En teatre, va participar en la majoria dels muntatges realitzats al Teatre Lliure amb els millors directors del país, entre els quals destaquen Lluís Pasqual a Hamlet, Tot esperant Godot o La tempesta, Josep Maria Mestres a Un matrimoni de Boston, Sergi Belbel a Forasters, Agost i Dissabte, diumenge i dilluns, Ramon Simó i Vinyes a Escenes d'una execució, Joan Ollé a Aquesta nit improvisem, Fabià Puigserver a Lorenzaccio i Les noces de Fígaro, Carles Santos a L'adéu de Lucrècia Borja o Josep Maria Flotats a Una jornada particular. En els últims anys de la seva trajectòria destaca la interpretació que va fer de Violet Weston a l'obra Agost al TNC, l'obra més vista de la història d'aquest teatre.^[5]^[6]

L'any 1982 va ser guardonada amb el Premi Margarida Xirgu de teatre, el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2003, el Premi Nacional de Teatre «per la seva interpretació a Escenes d'una execució, de Howard Barker».

Anna Lizaran va morir l'11 de gener del 2013, als 68 anys, a l'Hospital Clínic de Barcelona, a causa d'un càncer.^[2]

El 2014 se li va retre homenatge a través del llibre Anna Lizaran, presentat per Lluís Pasqual i la seva companya sentimental, Irene Bordoy.^[7] Des de l'any 2018 una plaça al Fort Pienc de Barcelona porta el seu nom.^[8]

Filmografia^[9]

Cinema

1976: El quimèric inquilí, de Roman Polanski (figuració)
1979: Salut i força al canut, de Francesc Bellmunt
1981: La quinta del porro, de Francesc Bellmunt
1981: El vicari d'Olot, de Ventura Pons
1982: La plaça del Diamant, de Francesc Betriu
1990: La teranyina, d'Antoni Verdaguer
1991: Tacones lejanos, de Pedro Almodóvar
1994: Souvenir, de Rosa Vergés
1995: El perquè de tot plegat, de Ventura Pons
1996: La Celestina, de Gerardo Vera
1997: Actrius, de Ventura Pons
1998: La primera noche de mi vida, de Miguel Albaladejo
2000: Morir (o no), de Ventura Pons
2009: Forasters, de Ventura Pons
2010: Herois, de Pau Freixas

Televisió

1978: Llibre dels fets del bon rei en Jaume (un episodi d'aquesta sèrie de TVE Catalunya), Ball robat (adaptació de l'obra homònima de Joan Oliver, TVE Catalunya)
1979: La finestra (adaptació de la novel·la de Joana Trullàs, TVE Catalunya)
1981: Les extraordinàries aventures de Palmira Roc a Nova York (programa infantil, TVE Catalunya), El senyor Josep enganya a la dona i la dona del senyor Josep falta a l'home (adaptació de dues obres de Santiago Rusiñol, TVE Catalunya)
1983: Las salvajes en Puente San Gil (adaptació d'Estudio 1 de l'obra homònima de José Martín Recuerda, TVE)
1985: Martí, pare i fill (adaptació d'un narració de Guy de Maupassant, TVE Catalunya)
1986: Dúplex per llogar (sèrie, TVE Catalunya)
1987: Vida privada (minisèrie a partir de la novel·la homònima de Josep Maria de Sagarra, TVE Catalunya)
1988: A l'est del Besòs (sèrie, TVE Catalunya), Akelarre (crònica negra, TV3)
1990: Motín de brujas (adaptació de l'obra Revolta de bruixes de Josep M. Benet i Jornet TVE)
1992: V comme vengeance (l'episodi titulat Caramboles d'aquesta sèrie francesa)
1993: Quico (un episodi d'aquesta sèrie de TV3)
1995: Pedralbes Centre (un episodi d'aquesta sèrie de TV3)
1997: Estació d'enllaç (dos episodis d'aquesta sèrie de TV3)
1999: Laura (sèrie, TV3)
2001: Des del balcó (minisèrie, adaptació de narracions de Montserrat Roig, TV3)
2002: Jet Lag (un episodi d'aquesta sèrie de TV3)
2003: La Mari (minisèrie, Canal Sur-TV3)
2003: Sara (telefilm, TVG-TV3)
2004: Amb el 10 a l'esquena (docufilm, TV3)
2005: L'un per l'altre (sèrie, TV3)
2006 – 2007: Porca misèria (sèrie, TV3)
2007: La Via Augusta (sèrie, TV3)
2009: La Mari 2 (minisèrie, Canal Sur-TV3)

Teatre^[9]

1976: Camí de nit, 1854.
1977: Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny, La cacatua verda, Leonci i Lena, Titus Andrònic.
1978: Hedda Gabler, La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, La nit de les tríbades..
1979: La bella Helena, Les tres germanes.
1980: Jordi Dandin, El balcó.
1981: Operació Ubú.
1982: Primera història d'Esther, El misantrop.
1983: Advertència per a embarcacions petites, Al vostre gust.
1984: Una jornada particular.
1985: Un dels últims vespres de carnaval, La senyoreta Júlia.
1986: La senyora de Sade.
1987: El 30 d'abril, Lorenzaccio, Lorenzaccio.
1988: La bona persona del Sezuan.
1989: Les noces de Fígaro.
1990: Capvespre al jardí, Maria Estuard.
1991: El cántaro roto.
1992: El parc, El dol escau a Electra.
1993: Dansa d'agost, Quartet, Roberto Zucco.
1995: Arsènic i puntes de coixí.
1996: El temps i l'habitació, Lear o el somni d'una actriu.
1998: Morir, Galatea.
1999: Tot esperant Godot.
2000: L'hort dels cirerers.
2001: Escenes d'una execució, L'adéu de Lucrècia Borja.
2002: Dissabte, diumenge i dilluns, Testimoni Verdaguer.^[10]
2003: El retorn al desert, Homenatge a Josep Montanyès. ^[11]
2004: Forasters.
2005: Un matrimoni de Boston, Homenatge a Carlota Soldevila.^[12]
2006: Hamlet/La tempestad, Rosencrantz i Guildenstern són morts (veu en off).
2007: Un roure.
2008: El cercle de guix caucasià.
2009: El ball.
2010: Agost
2011: Dues dones que ballen.
2013: La Bête (assaigs interromputs per la malaltia)

Guardons ^[9]

Guardons principals

1982: Premi Margarida Xirgu de teatre per La nit de les tríbades
1984: Premio Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d'Espanya ^[13]
1993: Premi de la Crítica a millor actriu per Dansa d'agost (ex aequo)
1995: Premi de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya per El perquè de tot plegat
1997: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per Actrius (ex aequo) ^[13]
1998: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per La primera noche de mi vida ^[13]
2000: Creu de Sant Jordi
2001: Premi Max a la millor actriu protagonista per Esperando a Godot
2002: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per Escenes d'una execució ^[13]
2003: Premi Nacional de Cultura - Teatre ^[13]
2005: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per Forasters
2005: Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques per Un matrimoni de Boston ^[5]
2006: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per Un matrimoni de Boston ^[13]
2007: Premi de la Crítica a millor actriu per Un matrimoni de Boston
2008: Medalla al treball President Macià ^[14]
2009: Gaudí a la millor protagonista femenina per Forasters
2009: Violette d'Or a la millor actriu al Festival de Cine d'Espanya de Toulouse per Forasters
2010: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per El ball ^[13]
2011: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per Agost ^[13]
2013: Membre d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català

Nominacions

1999: Fotogramas de Plata a la millor actriu de teatre per La nit de les tríbades i Tot esperant Godot
2000: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per Morir (o no)
2011: Premi Max a la millor actriu protagonista per Agost

Referències

↑ «“L'Anna ens ha deixat orfes, però no ha marxat del tot”». El Punt Avui, 14-01-2013.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Serra, Laura «Mor Anna Lizaran, la gran actriu del teatre català i fundadora del Teatre Lliure». Ara, 12-01-2013 [Consulta: 12 gener 2013].
↑ «El teatro llora a Anna Lizarán». La Vanguardia, 12-01-2013, pàg. 38.
↑ «Anna Lizaran i Merlos | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 novembre 2022].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 La muerte de Anna Lizaran provoca una oleada de consternación a El País, per Jacinto Antón, 12/1/2013 (castellà)
↑ Documents de l'obra Agost al TNC
↑ [1]
↑ Ferreres. «Anna Lizaran ja té una plaça a Barcelona», 15-12-2018. [Consulta: 15 desembre 2018].
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 Anna Lizaran. 1. ed. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2014. ISBN 978-84-8330-818-9.
↑ «'Testimoni Verdaguer' posa el colofó dels actes d'homenatge al poeta». [Consulta: 24 abril 2020].
↑ esport3. «El Teatre Lliure ret un homenatge a Josep Montanyès, el seu primer director, mort fa un any», 11-11-2003. [Consulta: 24 abril 2020].
↑ Ginart, Belen «Emotivo homenaje a la desaparecida actriz Carlota Soldevila en el Lliure» (en castellà). El País [Madrid], 11-04-2005. ISSN: 1134-6582.
↑ ^13,0 ^13,1 ^13,2 ^13,3 ^13,4 ^13,5 ^13,6 ^13,7 «Anna Lizaran i Merlos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ DOGC, ACORD GOV/188/2008, d'11 de novembre, de concessió dels guardons Medalla al treball President Macià i Placa al treball President Macià 2008

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Anna Lizaran i Merlos

[1] «“L'Anna ens ha deixat orfes, però no ha marxat del tot”». El Punt Avui, 14-01-2013.

[mortara-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Serra, Laura «Mor Anna Lizaran, la gran actriu del teatre català i fundadora del Teatre Lliure». Ara, 12-01-2013 [Consulta: 12 gener 2013].

[3] «El teatro llora a Anna Lizarán». La Vanguardia, 12-01-2013, pàg. 38.

[4] «Anna Lizaran i Merlos | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 novembre 2022].

[ep-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 La muerte de Anna Lizaran provoca una oleada de consternación a El País, per Jacinto Antón, 12/1/2013 (castellà)

[6] Documents de l'obra Agost al TNC

[7] [1]

[8] Ferreres. «Anna Lizaran ja té una plaça a Barcelona», 15-12-2018. [Consulta: 15 desembre 2018].

[:0-9] 9,0 ^9,1 ^9,2 Anna Lizaran. 1. ed. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2014. ISBN 978-84-8330-818-9.

[10] «'Testimoni Verdaguer' posa el colofó dels actes d'homenatge al poeta». [Consulta: 24 abril 2020].

[11] sport3. «El Teatre Lliure ret un homenatge a Josep Montanyès, el seu primer director, mort fa un any», 11-11-2003. [Consulta: 24 abril 2020].

[12] Ginart, Belen «Emotivo homenaje a la desaparecida actriz Carlota Soldevila en el Lliure» (en castellà). El País [Madrid], 11-04-2005. ISSN: 1134-6582.

[GEC-13] 13,0 ^13,1 ^13,2 ^13,3 ^13,4 ^13,5 ^13,6 ^13,7 «Anna Lizaran i Merlos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[14] DOGC, ACORD GOV/188/2008, d'11 de novembre, de concessió dels guardons Medalla al treball President Macià i Placa al treball President Macià 2008

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]