Ant

L'ant (o dant) (Alces alces) és l'espècie vivent de cèrvid més gros. Viu a Nord-amèrica i al nord d'Euràsia. Una de les característiques de l'ant és el banyam dels mascles en forma de palma; altres membres de la família tenen les banyes en forma de brancam. L'ant és una de les espècies més apreciades per a la caça esportiva als Estats Units. A Rússia s'han domesticat per a la producció de carn i llet i també per a utilitzar-los com a animals de tir.

Ant

Alces alces
Alces alces alces
Enregistrament
Dades
Període de gestació	233 dies
Font de	carn d'ant i llet d'ant
Hàbitat	matollar
Període
Plistocè inferior - recent
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	56003281
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Cervidae
Tribu	Capreolini
Gènere	Alces
Espècie	Alces alces (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Protònim	Cervus alces
Distribució

Femella i fill

Hàbitat

L'ant habita comunament els boscos boreals i boscos mixtos caducifolis, també a la taigà de l'hemisferi nord amb zones que varien des del climes temperats al clima subàrtic. Li agraden les zones pantanoses de boscs amb aiguamolls, on sovint pastura dins l'aigua. A Nord-amèrica es poden trobar ants del Canadà i Alaska fins a les muntanyes de Colorado i els boscs del nord-est (Maine, Nou Hampshire, Vermont i l'estat de Nova York) als Estats Units. A Europa i Àsia es localitzen principalment a Escandinàvia, els països bàltics, Polònia, Belarús, el nord d'Ucraïna, República Txeca, Eslovàquia i Sibèria (a Rússia hi viu aproximadament la meitat de la població mundial), on són coneguts sota una diversitat de noms, en idiomes eslaus sovint com a Los.

Descripció

Mida i pes

Ant travessant un riu al Parc Nacional de Yellowstone

De mitjana un adult fa 1,5-1,8 m d'alt fins a les espatlles. Els mascles pesen 380-535 kg i les femelles 270-360 kg.

Banyam

El banyam del mascle neix perpendicularment al mig de crani de l'animal, en forma amb forquilla, que a poca distància torna a dividir-se de manera simple, o en alguns casos en dues o tres dents.

Exemplar adult amb banyes primerenques

El mascle perd el seu banyam després de l'estació d'aparellament, per tal de conservar l'energia per al dur hivern. Un nou banyam tornarà a créixer a la primavera i trigarà cosa de cinc mesos a estar completament desenvolupat. Inicialment, les banyes estan recobertes per una capa de pell que caurà quan hagin acabat de créixer.

Si es castra un mascle, sia de manera accidental o químicament, ràpidament perdrà el banyam i immediatament li'n començarà a créixer un de nou, però en aquest cas deforme i que ja no caurà a l'arribada de l'hivern.

Comportament

A l'estiu, els ants viuen sols o en grups familiars; a l'hivern, després del període d'amor, es repleguen en petits ramats que comprenen de cinc a deu individus. Amb excepció de les migracions temporals —influïdes, sense cap mena de dubte, per les densitats de població i les carreres que emprenen en el moment dels amors—, els ants romanen fidels als seus territoris, que per altra banda no defensen de cap manera. S'alimenten de fulles i dels branquillons tendres d'alguns arbres i arbustos (àlbers, verns, salzes), de plantes aquàtiques i dels brots tendres d'arbres resinosos. Les seves llargues potes els permeten d'atènyer les fulles de les branques altes; per a obtenir els vegetals aquàtics s'enfonsen fins a la meitat en l'aigua i per a pasturar sovint s'agenollen.

El període d'amor té lloc de setembre a novembre; la caiguda de les banyes entre novembre i desembre; les criatures neixen des de final d'abril fins a primers de juny. Els ants s'orienten sobretot per l'oïda i l'olfacte; la seva vista és bastant feble.

Depredadors

Els depredadors que tenen des de Nord-amèrica i Euràsia son el llop, l'os bru, l'os polar, l'os negre, el golut, el puma i el tigre de Sibèria, tambe quan neden al mar un arxipèlag l'orca i el tauró de Groenlàndia és el seu depredador marí. Quan són cries, són preses del lleopard, el linx i el coiot.

Referències

Viccionari