Antonio Cesti

Pietro Antonio Cesti (5 d'agost de 1623 - 14 d'octubre de 1669), conegut avui principalment com a compositor italià d'òperes del Barroc, fou també tenor i organista, i un dels més cèlebres músics italians de la seva generació.

Antonio Cesti

Biografia
Naixement	5 agost 1623 Arezzo (Itàlia)
Mort	14 octubre 1669 (46 anys) Florència (Itàlia)
Mestre de capella de la cort
Activitat
Ocupació	compositor, organista, director d'orquestra, cantant, líder de banda
Gènere	Òpera
Moviment	Música barroca
Professors	Antonio Maria Abbatini i Giacomo Carissimi
Alumnes	Bernardo Pasquini
Orde religiós	Orde de Frares Menors
Veu	Tenor
Instrument	Orgue i veu

Nascut a Arezzo, on va estudiar amb diversos músics locals. El 1637 es trasllada a Volterra per unir-se a l'orde dels franciscans i es decanta per la música secular, probablement a causa del potent patronatge de la família Medici. Coneix a Salvator Rosa, que escriuria llibrets per a un cert nombre de les cantates de Cesti. Als voltants de 1650 Cesti comença a adquirir prestigi com a cantant i compositor d'òperes, cosa que creava un conflicte amb el seu orde fins que va aconseguir la dispensa dels seus vots. El 1652 es convertia en un membre de la cort de l'arxiduc Ferran Carles d'Habsburg. Després acceptava el càrrec de mestre de capella a Florència el 1660, el de Viena el 1666, i moria a Venècia el 1669.

Cesti es coneix principalment com a compositor d'òperes. Les més celebrades van ser La Dori (Innsbruck, 1657), Il Pomo d'oro (Viena, 1668), per al casament de l'emperador Leopold I, i L'Orontea (1656). Eren molt més elaborades que les òperes venecianes contemporànies, incloent-hi una orquestra gran, nombrosos cors, i diversos mecanismes mecànics utilitzats per provocar efectes per exemple de batalles navals i tempestes. Orontea es representava disset vegades durant els trenta pròxims anys, i va ser de les més freqüentment interpretades en el continent a mitjans del segle xvii.

Cesti era també un compositor de cantates de cambra. Les seves òperes són notables per l'estil pur i delicat de les seves àries, influïdes per la seva carrera com a cantant professional.

Obres

Títol	Llibret	Data d'estrena	Lloc, teatre	Notes
Alessandro vincitor di se stesso	Francesco Sbarra	1651	Venècia, Teatro Santi Giovanni e Paolo
Il Cesare amante	Dario Varotari	1651	Venècia, Teatro Grimano
Cleopatra	Dario Varotari	1654	Innsbruck	versió revisada de Il Cesare amante
L'Argia	Giovanni Filippo Apolloni	1655	Innsbruck
Marte placata	Giovanni Filippo Apolloni	1655	Innsbruck
L'Orontea	Giacinto Andrea Cicognini, revisada per Giovanni Filippo Apolloni	19 de febrer del 1656	Innsbruck	reviscuda a Innsbruck el 1982 (René Jacobs) i enregistrada per HM; reviscuda a Frankfurt el 2015 (Ivor Bolton)
La Dori	Giovanni Filippo Apolloni	1657	Innsbruck
Venere cacciatrice	Francesco Sbarra	1659	Innsbruck	perduda
La magnanimità d'Alessandro	Francesco Sbarra	1662	Innsbruck
Il Tito	Nicolò Beregan	13 febrer 1666	Venècia, Teatro Grimano
Nettuno e Flora festeggianti	Francesco Sbarra	12 de juliol de 1666	Viena
Le disgrazie d'Amore	Francesco Sbarra	19 de febrer de 1667	Viena
La Semirami	Giovanni Andrea Moniglia	9 de juliol 1667	Viena	revisada el 1674 a Mòdena com a La schiava fortunata
La Germania esultante	Francesco Sbarra	1667	Viena
Il pomo d'oro	Francesco Sbarra	12–14 de juliol de 1668	Viena
Genserico	Nicolò Beregan	1669	Venècia