Arsènic per compassió
Arsènic per compassió (original: Arsenic and Old Lace) és una pel·lícula estatunidenca de Frank Capra, estrenada el 1944. És l'adaptació d'una obra homònima en tres actes de Joseph Kesselring, primer titulada Bodies in our Cellar i interpretada a Broadway de 1941 a 1944. Ha estat doblada al català.[1]
| Arsenic and Old Lace | |
|---|---|
  | |
| Fitxa | |
| Direcció | Frank Capra |
| Protagonistes | |
| Producció | Frank Capra |
| Guió | Julius J. Epstein i Philip G. Epstein, adaptació de l'obra homònima de Joseph Kesselring |
| Música | Max Steiner |
| Fotografia | Sol Polito |
| Muntatge | Daniel Mandell |
| Productora | Warner Bros. |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1944 |
| Durada | 118 minuts |
| Idioma original | anglès alemany |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 1.164.000 $ |
| Recaptació | 4.784.000 $ (mundial) 2.836.000 $ (Estats Units d'Amèrica) |
| Descripció | |
| Basat en | Arsenic and Old Lace (en)  i Lavender and Old Lace (en) |
| Gènere | comèdia |
| Lloc de la narració | Brooklyn |
           
| |
Argument
modificaMortimer Brewster anuncia a les seves dues ties Abby i Martha, que l'han criat, el seu pròxim matrimoni amb la filla del reverend Harper, qui viu algunes desenes de metres d'allà. Però descobreix, amagat en un cofre sota la finestra, el cadàver d'un vell. Les seves dues ties reconeixen llavors, ingènuament i com el més natural del món, que elles són especialistes a suprimir els vells senyors sols al món per oferir-los un servei...
Comentari
modificaLa pel·lícula ha esdevingut un dels grans clàssics de la comèdia americana, tenint un èxit que no s'afebleix amb els anys. La juguesca de l'adaptació cinematogràfica d'una obra teatral per fer-ne una pel·lícula de prop de dues hores a porta tancada és una referència en la matèria, gràcies a una dosificació en la graduació i l'acumulació progressiva de les situacions, dels efectes i dels girs.
Aquests elements, la majoria dels quals figuren a l'obra d'origen, són servits per una interpretació marcada, destacant la parella formada pel mediocre cirurgià estètic Peter Lorre i el seu desgraciat pacient Raymond Massey, a qui ha fet el cap de la criatura de Frankenstein com que era interpretat per Boris Karloff, i sobretot la interpretació de Cary Grant que escapa a la ridiculesa en la seva immersió, progressiva i desconcertat, en un símil de bogeria.
Repartiment
modifica- Cary Grant: Mortimer Brewster
- Priscilla Lane: Elaine Harper
- Josephine Hull: Abby Brewster
- Jean Adair: Martha Brewster
- John Alexander: Theodore «Roosevelt» Brewster
- Raymond Massey: Jonathan Brewster
- Peter Lorre: el Doctor Einstein
- Jack Carson: l'agent O'Hara
- Garry Owen: el taxista
- Grant Mitchell: el reverend Harper
- James Gleason: el tinent Rooney
- John Ridgely: l'agent Saunders
- Vaughan Glaser: el jutge Cullman
- Charles Lane: un periodista
- Edward Everett Horton: M. Witherspoon
- Chester Clute: El Doctor Gilchrist