Arthur Kornberg

Arthur Kornberg (Nova York, EUA 3 de març de 1918 - Stanford, Califòrnia 26 d'octubre de 2007) va ser un metge i bioquímic nord-americà que l'any 1959 va compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia amb Severo Ochoa.

Arthur Kornberg

Biografia
Naixement	3 març 1918 Brooklyn (Nova York)
Mort	26 octubre 2007 (89 anys) Stanford (Califòrnia)
Nacionalitat	Estats Units
Formació	City College de Nova York Abraham Lincoln High School Universitat de Rochester Escola de Medicina de la Universitat de Nova York University of Rochester Medical Center (en)
Director de tesi	Severo Ochoa de Albornoz i Carl Ferdinand Cori
Activitat
Camp de treball	Bioquímica
Ocupació	bioquímica
Ocupador	National Institutes of Health Universitat Washington a Saint Louis Universitat Stanford
Membre de	Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1970–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1957–) Organització Europea de Biologia Molecular Societat Filosòfica Americana Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Associació americana per l'avanç de la ciència
Interessat en	Bioquímica
Obra
Estudiant doctoral	Randy Schekman, James Spudich, Tania A. Baker, Douglas Lee Brutlag i Julius Adler
Família
Cònjuge	Sylvy Kornberg
Fills	Roger D. Kornberg, Thomas B. Kornberg
Premis
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959

Biografia

Va néixer el 1918 a la ciutat de Nova York en una família d'immigrants de Galítsia. Va estudiar ciències al City College de Nova York i posteriorment medicina a la Universitat de Rochester, on es va doctorar l'any 1941. Després de treballar durant deu anys al Servei de Salut Pública dels Estats Units, l'any 1953 fou nomenat cap del Departament de Microbiologia de la Universitat Washington de Saint Louis, i el 1959 fou nomenat cap del Departament de Bioquímica de la Universitat Stanford a Califòrnia. En aquest departament va treballar també com a professor emèrit des de l'any 1988, en què es va jubilar. Va morir a Stanford (Califòrnia) el 2007.

Recerca científica

La seva recerca inicial consistí a estudiar els seus elevats nivells de bilirubina a la sang, malaltia coneguda com a síndrome de Gilbert, estudis que publicà l'any 1942. Durant la seva estada al Servei de Salut Pública dels EUA dirigí la seva recerca vers la nutrició i les vitamines.

L'any 1946 fou nomenat ajudant de Severo Ochoa a la Universitat de Nova York i amplià els seus coneixements de la química orgànica així com de purificació dels enzims i treballant en la comprensió de la producció del trifosfat d'adenosina del dinucleòtid de nicotinamida i adenina (NAD) i el fosfat de dinucleòtid de nicotinamida i adenina (NADP). Ochoa havia aconseguit l'aïllament d'un enzim del colibacil que catalitza la síntesi d'àcid ribonucleic (ARN), l'intermediari entre l'àcid desoxiribonucleic (ADN) i les proteïnes. Continuant amb aquests treballs, Kornberg aconseguí demostrar experimentalment l'any 1956 que l'ADN se sintetitza igualment mitjançant la seva polimerasa d'ADN usant el bacteri intestinal Escherichia coli (la polimerasa d'ADN d'E. coli és anomenada sovint la polimerasa de Kornberg). Aquest fonament teòric permeté anys més tard, entre altres avenços tecnològics, la seqüenciació d'ADN (biològica) i la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) eines fonamentals en la biotecnologia.

L'any 1959 fou guardonat, juntament amb Severo Ochoa, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia «per la descoberta dels mecanismes de la síntesi biològica dels àcids ribonucleic i desoxiribonucleic».

El seu fill, Roger D. Kornberg, fou guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2006.