Avantguarda russa

L'avantguarda russa, rus: Русский авангард Russkii avangard, és una de les tendències del modernisme a Rússia (anys 1900-1930), que va prosperar el 1914-1922.

Les principals tendències i llurs representants foren:

Les avantguardes russes van assolir el seu apogeu creatiu i popular en el període comprès entre la Revolució Russa de 1917 i el 1932, moment en què les idees de l'avantguarda van xocar amb la recentment emergida tendència del realisme socialista, patrocinada per l'Estat.^[1] Molts dels artistes abstractes de Rússia es van convertir en constructivistes creient que l'art ja no era una cosa remota, sinó la vida mateixa. L'artista ha de convertir-se en tècnic, aprenent a utilitzar les eines i els materials de la producció moderna. L'art a la vida! era l'eslògan de Vladimir Tatlin, i el de tots els futurs constructivistes. Varvara Stepanova i Alexandre Exter i altres van abandonar la pintura de cavallet i van desviar les seves energies cap al disseny teatral i les obres gràfiques. A l'altre costat hi havia Kazimir Malevich, Anton Pevsner i Naum Gabo, que argumentaven que l'art era essencialment una activitat espiritual; crear el lloc de l'individu al món, no organitzar la vida en un sentit pràctic i materialista. Molts dels que eren hostils a la idea de producció materialista de l'art van abandonar Rússia. Anton Pevsner va anar a França, Gabo va anar primer a Berlín, després a Anglaterra i finalment a Amèrica. Kandinsky va estudiar a Moscou i després va marxar a la Bauhaus. A mitjans de la dècada de 1920 s'havia acabat el període revolucionari (1917 a 1921) en què els artistes havien estat lliures d'experimentar; i a la dècada de 1930 només es permetia el realisme socialista.^[2]

Principals figures emblemàtiques

Arquitectes

Artistes plàstics

Periòdics, revistes

Cineastes

Escriptors

Directors d'escena

Poetes

Galeria

Art abstracte. Vassili Kandinski, Composició VII pintat el 1913^[3]
Futurisme rus. Natàlia Gontxarova, Ciclista, 1913
Raionisme. Mikhaïl Lariónov, El vidre, 1912
Suprematisme. Kazimir Malèvitx, Plaça negra, 1915
Proletkult. El Lissitzky, Colpegeu els blancs amb la falca vermella, 1919
Constructivisme. Vladímir Tatlin, Monument a la Tercera Internacional, 1919
Art constructivista. Aleksandr Ródtxenko, Taula d'escacs disseny, 1925
Constructivisme. Ilià Gólossov, Club Zuiev, 1926

Referències

↑ Groys, Boris. «3. The Birth of Socialist Realism from the Spirit of the Russian Avant-Garde». A: The Russian Avant-Garde and Radical Modernism (en anglès). Academic Studies Press, 2019-12-31, p. 250–276. DOI 10.1515/9781618111425-010. ISBN 978-1-61811-142-5.
↑ Gray, Camilla. The Russian Experiment in Art, 1863–1922 (en anglès). Thames and Hudson, 1962.
↑ Wassily Kandinsky, Sense títol (estudi per a la composició VII, Première abstraction), aquarel·la, 1913 Arxivat 2018-07-22 a Wayback Machine., MNAM, Centre Pompidou

Bibliografia

Valentine Marcadé. Le renouveau de l'art pictural russe (en francès). Éditions L'Âge d'Homme, 1972 (Slavica - Écrits sur l'art). BNF FRBNF35255935. .
(anglès) Kovalenko, G. F. (ed.) The Russian Avant-Garde of 1910-1920 and Issues of Expressionism. Moscou : Nauka, 2003
(anglès) Shishanov V. A. Vitebsk Museum of Modern Art : a history of creation and a collection. 1918-1941. - Minsk : Medisont, 2007.
(francès) Serge Fauchereau (1939-), Avant-gardes du XXème siècle, arts et littérature, 1905-1930, París, Flammarion, 2016, ISBN 978-2-0813-9041-6

Enllaços externs

(rus) AVantguarda russa a l'enciclopèdia Krugosvet

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avantguarda russa

[1] Groys, Boris. «3. The Birth of Socialist Realism from the Spirit of the Russian Avant-Garde». A: The Russian Avant-Garde and Radical Modernism (en anglès). Academic Studies Press, 2019-12-31, p. 250–276. DOI 10.1515/9781618111425-010. ISBN 978-1-61811-142-5.

[2] Gray, Camilla. The Russian Experiment in Art, 1863–1922 (en anglès). Thames and Hudson, 1962.

[3] Wassily Kandinsky, Sense títol (estudi per a la composició VII, Première abstraction), aquarel·la, 1913 Arxivat 2018-07-22 a Wayback Machine., MNAM, Centre Pompidou

[1]

[2]

[3]