Baise-moi

Baise-moi és una pel·lícula francesa d'acció de l'any 2000 escrita i dirigida per Virginie Despentes i Coralie Trinh Thi, i basada en la novel·la homònima de Virginie Despentes, publicada el 1994. Protagonitzada per Karen Lancaume i Raffaëla Anderson, el film narra la història de dues dones que inicien una carrera de violència contra una societat de la qual se senten marginades.

Baise-moi

Fitxa
Direcció	Virginie Despentes i Coralie Trinh Thi
Protagonistes	Karen Lancaume Raffaëla Anderson Adama Niane Delphine McCarty Jean-Louis Costes Marc Barrow Marc Rioufol Ouassini Embarek Patrick Eudeline Titof Ian Scott Zenza Raggi Gabor Rassov Jean-Marc Minéo HPG
Producció	Philippe Godeau
Guió	Virginie Despentes i Coralie Trinh Thi
Música	Varou Jan
Productora	Pan-Européenne i Canal+
Distribuïdor	Pan-Européenne i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	2000
Durada	74 min
Idioma original	Francès
Rodatge	Marsella
Color	en color
Descripció
Basat en	Baise-moi (en)
Gènere	buddy film femení, pel·lícula de violació i venjança, cinema de ficció criminal, cinema pornogràfic, thriller eròtic, drama i pel·lícula basada en una obra literària
Tema	venjança
Lloc de la narració	França
Lloc web	baise-moi.co.uk

Aquesta pel·lícula va rebre una extensa cobertura mediàtica a causa de la seva mescla d'escenes violentes, realisme brut i sexe, per la qual cosa va ser censurada a diversos països.

Argument

Nadine (Karen Lancaume) és una prostituta a temps parcial i Manu (Raffaëla Anderson) és una jove actriu porno. Un dia, Manu i una amiga són brutalment violades per un trio de desaprensius. Quan Manu torna a casa i li explica al seu germà el que ha passat, aquest reacciona amb violència i decideix venjar-se dels violadors amb una arma de foc. Manu li pren l'arma i el mata. Mentrestant, Nadine sofreix un xoc emocional quan el seu millor amic, qui també és proxeneta, és assassinat a trets abans que poguessin fer uns negocis que es portaven entre mans.

Més tard, la mateixa nit, Manu i Nadine, que no es coneixien, intenten prendre l'últim tren a l'estació sense aconseguir-ho. Mentre es troben, casualment, comencen a parlar i s'adonen que comparteixen el mateix sentiment de ràbia, i juntes comencen un viatge per carretera violent i caracteritzat per la pauta de conèixer un home, tenir relacions sexuals amb ell i després assassinar-lo. Per la necessitat de diners, escullen i maten també una dona en un caixer automàtic.

Finalment, després de molta mort i conducció, les dones entren en un local d'intercanvi de parelles on maten a moltes de les quals es trobaven allí. Després, les dues parlen sobre el que han fet i consideren que va ser un acte inútil, perquè res no ha canviat dins d'elles.

Tot acaba quan Manu mor en intentar robar en una altra botiga. Nadine mata a l'encarregat, i s'emporta el cos de la seva amiga fins a un llac, on l'embolica amb una flassada i l'incinera. Després intenta suïcidar-se, però no ho fa, sinó que s'adorm i és despertada per la policia que insisteix en saber on és la seva companya.

Producció

La pel·lícula es va rodar en sis setmanes entre l'octubre i el desembre de 1999, a Biarritz, Bordeus, Lió i Marsella. La pel·lícula, que es va filmar sense il·luminació artificial, va ser codirigida per l'actriu Coralie Trinh Thi, que havia treballat al cinema porno. L'actor pornogràfic Ian Scott apareix a la pel·lícula com un dels violadors.

Llançament i censura

A l'Estat francès, la pel·lícula va ser estrenada amb classificació +16, fet que va indignar l'extrema dreta i grups religiosos estretament associats amb el Moviment Nacional Republicà. Aquests estaven d'acord que la pel·lícula fos catalogada com a X, per les seves escenes de violència i sexe, però finalment va obtenir la classificació +18.

A Austràlia, la pel·lícula va ser inicialment classificada R18+ (majors de 18), però al poc temps va ser prohibida i retirada dels cinemes, i a data d'avui segueix igual.

Al Canadà va ser prohibida a la ciutat d'Ontario per ser considerada massa pornogràfica, i després qualificada R. Al Quebec la pel·lícula tingué més èxit que a la resta de l'estat.

Al Regne Unit la pel·lícula es va estrenar en cinemes amb una classificació +18 en una versió amb 10 segons de retall durant l'escena de la violació, i per al llançament en vídeo 12 segons més van ser retirats. L'any 2013, i després d'una exhaustiva anàlisi per part dels censors, la versió sense censura va ser autoritzada amb una classificació +18.

Als Estats Units, Alemanya, Mèxic, Japó i Hongria, la pel·lícula va ser estrenada sense censurar i amb una classificació +18. A Nova Zelanda es va qualificar com a R i es va prohibir en vídeo, mentre que a Irlanda va ser totalment prohibida.