Bartın (ciutat)
Bartın és una ciutat del nord de Turquia propera a la mar Negra. És la seu administrativa del districte de Bartın i de la província de Bartın. Té una població de 203.341 habitants (2021).[1]
Tipus | ciutat, districte de Turquia, gran ciutat i municipi | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Turquia | |||
Províncies | Província de Bartın | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 84.626 (2022) | |||
Geografia | ||||
Banyat per | mar Negra | |||
Identificador descriptiu | ||||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 378 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | bartin.bel.tr | |||
La ciutat està situada a 14 km de la mar negra, a la que està connectada a través del navegable riu Bartın
Geografia
modificaLa ciutat té 22 barris:[2]
- Kırtepe
- Kemerköprü
- Gölbucağı
- Orta
- Okulak
- Köyortası
- Orduyeri
- Tuna
- Demirciler
- Aladağ
- Karaköy
- Çaydüzü
- Esentepe
- Cumhuriyet
- Hürriyet
- Karaçay
- Ağdacı
- Gecen
- Gürgenpınarı
- Şiremirçavuş
- Uzunöz
- Yıldız
Clima
modificaBartın té un clima atlàntic (Cfb) i clima subtropical humit (Cfa), segons la Classificació climàtica de Köppen; o un clima oceànic (Do) segons la Classificació climàtica de Trewartha. Els seus estius són càlids i tenen una temperatura mitjana de 22,5 °C entre el juliol i l'agost. Els hiverns són freds i humits i els mesos de gener i febrer tenen una temperatura mitjana de 4 °C.
Durant molt de temps, el centre de Bartın només havia estat considerada com de clima atlàntic, però a l'actualitat també està classificada com de clima subtropical humit.
L'eòca més plujosa és a la tardor i principis d'hivern i la primavera és la que ho és menys. Entre el desembre i el març és normal que hi nevi.
La temperatura més alta que s'ha enregistrat a la ciutat es de 42.8 °C (109.0 °F) el 13 de juliol del 2020 i la més baixa és de −18.6 °C (−1.5 °F) el 23 de febrer de 1985.[3]
Història
modificaL'actual Bartın correspon a l'antiga ciutat de Partènios (Παρθένιος en grec) o Partènia,[4][5] s'ha datat des del 1200 aC, època en que la zona estava habitada per la federació kashka. A partir d'aquest moment, els hitites, els frigis, els cimmeris, els lidis, els grecs i els perses dominen la regió. Posteriorment forma part de l'Imperi Romà i de l'Imperi Romà d'Orient, fins que és invadida per l'Imperi Seljúcida turc entre els segles XII i XIII. El 1392 Bartın és conquerida pel sultà otomà Mehmet II. A finals del segle XIX i inicis del segle XX Bartın forma part del Vilayat de Kastamonu de l'Imperi Otomà.[6][7]
Cultura i patrimoni
modificaBartın és membre de la Associació de ciutats i regions històriques europees (EAHTR) que té la seu a Noruega.[8]
Entre els seus principals atractius patrimonials hi ha el castell, dues esglésies, el mercat cobert otomà (bedesten), el monument de la carretera de Kuşkayası i la Cova d'Inziva. També hi ha restes de la ciutat antiga com el Fòrum, el Palau del Consell, el carrer d'honor, el teatre, l'acròpolis i una necròpolis.
Les cases de fusta de la ciutat segueixen l'arquitectura característica dels moviments artístics després del decret reformista de l'edicte de Gülhane.
Referències
modifica- ↑ «Address-based population registration system (ADNKS) results dated 31 December 2021» (XLS) (en turc). TÜİK. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ Mahalle, Turkey Civil Administration Departments Inventory. Retrieved 30 January 2023.
- ↑ «İllerimize Ait Genel İstatistik Verileri» (en turkish). mgm.gov.tr. Meteoroloji Genel Müdürlüğü. [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ Talbert, Richard. Barrington atlas of the Greek and Roman world. Princeton: Princeton Univ. Press, 2000, p. 86. ISBN 978-0-691-03169-9.
- ↑ «What is Parthenia | IGI Global Scientific Publishing» (en anglès americà). [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ Bartın Arxivat May 11, 2012, a Wayback Machine.
- ↑ Bartın, TDV İslâm Ansiklopedisi
- ↑ See historic-towns.org Arxivat 2008-09-10 a Wayback Machine..
Enllaços externs
modifica- English Information of Bartın
- Bartın Şehir ve Firma Rehberi Arxivat 2021-01-22 a Wayback Machine.
- «Bartan». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 3. 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
.