Batalla de Lützen (1813)

La batalla de Lützen (2 de maig, de 1813), es va lliurar a Großgörschen, un llogarret al sud-oest de Lützen, a Saxònia, que ara forma part d'aquesta vila.

Batalla de Lützen

Guerres Napoleòniques
Batalla de Lützen (1813) Batalla de Lützen (1813)
La batalla de Lützen, maig de 1813.
Tipus	batalla
Data	2 de maig de 1813
Coordenades	51° 13′ 00″ N, 12° 11′ 00″ E
Lloc	Lützen, Saxònia
Estat	Alemanya
Resultat	Victòria francesa
Operació	Sisena Coalició
Bàndols
Primer Imperi Francès Regne de Prússia Imperi Rus
Comandants
Napoleó I Gebhard von Blücher Peter Wittgenstein
Comandants
Michel Ney Jean-Baptiste Bessières Nicolas Charles Oudinot Auguste Marmont
Forces
120.000 73.000
Baixes
~20.000 ~22.000
Cronologia
batalla de Bautzen →

Antecedents

Després del desastre de la Grande Armée a Rússia, les potències continentals que havien estat constantment humiliades per Napoleó en diverses guerres al llarg de tota una dècada, van veure finalment una oportunitat de derrotar, i es van unir a la coalició que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos (aquests últims en la Guerra de la Independència Espanyola).

Bonaparte, tot i grans èxits on el seu geni va brillar amb força (com la batalla de Dresden on va derrotar a tropes que gairebé li doblaven en nombre) es va veure obligat a reorganitzar els seus exèrcits al llarg de totes les línies de defensa, estant desesperadament mancat de cavalleria., tot just havia pres Leipzig. L'emperador francès va atreure a una trampa a una força combinada de russos i prussians, per tal d'aturar l'avenç de les forces de la Sisena Coalició.

Batalla

El comandant rus, Príncep Peter Wittgenstein, que intentava alliberar Leipzig, va atacar l'avantguarda francesa del mariscal Ney prop de Großgörschen. Després d'un dia de combats, els russos i els prussians es retiraren a Dresden, però sense cavalleria, els francesos foren incapaços de perseguir els seus enemics.

Conseqüències

D'aquesta manera, la que podia haver estat una derrota decisiva dels aliats va quedar reduïda a una retirada tàctica i una victòria marginal de Napoleó.

Al front peninsular, després de la batalla de Vitòria, les forces aliades es van reagrupar i van ocupar Sant Sebastià i Pamplona. El desembre es va iniciar la invasió des de les bases del País Basc del Nord, i per a la seva defensa, Napoleó Bonaparte va enviar Nicolas Jean de Dieu Soult des del front alemany.