Becut eurasiàtic
El becut eurasiàtic (Numenius arquata), també anomenat senzillament becut i xarlot,[1] és un ocell limícola inconfusible perquè presenta un bec llarguíssim i corbat.
Numenius arquata  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 76 g 742 g 869 g |
| Envergadura | 0,97 m |
| Nombre de cries | 4 |
| Període d'incubació de l'ou | 28 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 22693190 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Numenius |
| Espècie | Numenius arquata Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Numenius |
| Distribució | |
 | |
Morfologia
modificaSubespècies
modifica- Numenius arquata arquata
- Numenius arquata orientalis
- Numenius arquata suschkini
Costums
modificaFreqüenta les zones humides, sobretot del litoral, durant la migració.
Tot i que no és un ocell abundant, pot ésser observat en solitari o en petits grups durant l'hivern als Aiguamolls de l'Empordà, als deltes del Llobregat i, sobretot, de l'Ebre, i a les zones humides del Baix Vinalopó. A la resta dels Països Catalans és molt escàs. Alguns exemplars no reproductors hi poden romandre durant l'estiu, però són poc nombrosos.
Referències
modifica- ↑ «Xarlot». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 14 abril 2013].
Bibliografia
modifica- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 112-113. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
